Per què les nits gironines son tant ensopides?

Els que ja tenim alguns anys i entrem a la quarentena sabem que les nits gironines de la nostra joventut no eren massa divertides. Girona no era un dels epicentres de les nostres inquietuds hedonistes. Efectivament, els fills del baby boom gironí vam créixer en un entorn urbà caracteritzat per la grisor i la dispersió urbana. En aquells anys de redreçament democràtic, els ajuntaments de l'àrea urbana gironina feien via per a ordenar la ciutat i superar el llast de la letargia franquista.

Els anys 80 i 90 van transformar la Girona grisa i negra en una capital més endreçada i lluminosa, però una característica molt peculiar va continuar brillant i enfosquint a l'hora les nits gironines. Diguem-ho clar, Girona ha estat i continua sent una ciutat avorrida pel jovent de totes les edats. Sé que els detractors d'aquesta idea em diran que això és un tòpic i que l'oferta d'oci de la ciutat s'ha diversificat i ha crescut. Però a tots ells els hi dic que no hi ha d'haver problema en entonar una autocrítica sobre la nostra ciutat.

Girona sempre ha tingut fama de ser ciutat avorrida i estic convençut que la idea l'avalen diferents generacions de gironines i gironins que no han tingut més remei que iniciar un èxode nocturn que els ha portat a conèixer altres realitats nocturnes molt més lluïdes. L'oferta d'oci existent avui i ahir és molt limitada i no hi ha ni diversificació d'ambients ni gaire llibertat. Més aviat domina un oci privat i consumista i un clima general d'intolerància i conservadurisme. El jovent no disposa de gaire opcions, organitzar concerts i activitats vinculades a la música en directe acostuma a ser força complicat a Girona. No hi ha circuits de bars musicals i els existents son limitats i exclusivistes, quan no classistes.

El fenomen no és culpa de cap govern municipal en concret i de tots alhora. Encara recordo fa uns anys en un debat televisat a TV Girona com el llavors regidor del PP Jean Castel ( avui recol·locat a C's) defensava el model d'oci vigent a la ciutat ( era l'any 2008) i deia que estava molt bé i que no teniem perquè comparar-lo al d'altres ciutats. En aquells moments governava el PSC en solitari i més tard ho feia en coalició. Ara ho fa CIU i no hi ha gaire diferències. Per tant el problema és de fons, de societat. Ens cal un replantejament general i obrir més finestres i portes a noves formes d`oci, no tant consumistes i monopolitzades per uns empresaris sovint conservadors i economicistes.

Els sectors conservadors com el PP, C'S, UDC, CDC, PSC, Bisbat i altres elements reaccionaris estan encantats amb el model d'oci gironí  que domina la ciutat. I això és molt significatiu. Estic convençut que hi ha milers de gironins i gironines que desitgen un model diferent de ciutat, un model d'oci nocturn amb més protagonisme de la gent, amb més llibertat i tolerància i que faci brillar una mica més les nits gironines.

M'estimo Girona amb bogeria però crec que als gironins ens costa deixar-nos anar. I potser hauriem d'aprendre a ser més "sueltos", a ser més llençats i no ser tant refinats i primmirats. Una mica més de farra i "salero" ens faria millor ciutadans, n'estic convençut.