diumenge, 31 de gener del 2016

Es pot combatre la pobresa energètica i l'atur?

El sud d'Europa es caracteritza per tenir un model econòmic i social que descansa sobre tres pilars: Una economia molt terciaritzada que genera PIB a partir de models especulatius i poca formació, un Estat del Benestar feble i laxe compensat pel coixí familiar i una democràcia clientelar que fomenta la corrupció.

I la crisi mundial financera que va esclatar l'any 2008 ha colpejat amb força els països que integren el sud d'Europa (PIGS) i ha sacsejat la fràgil democràcia que a l'estat espanyol va sorgir del pacte de 1978. La cohesió social s'ha ressentit i els índex de pobresa que ja existien en l'època de creixement s'han disparat. Així, tenim un atur que voreja el 20%, un atur juvenil que supera el 50%, amb un 22% de gent que viu al llindar de la pobresa i amplies capes de la població afectades per desnonaments, pobresa energètica....


L'accés als serveis bàsics s'ha convertit en una assignatura pendent a Catalunya i el dret al treball no és més que una quimera perquè al marge de l'atur hi ha tot un bloc de població que viu instal·lada en la precarietat, amb contractes temporals i sous de misèria. Un fenomen que la reforma laboral promoguda per les dretes patronals han fomentat. Flexibilitat, temporalitat, precarietat, salaris baixos i intermitents, picaresques, evasió d'impostos....aquesta és la realitat del sud d'Europa, de la Catalunya del Segle XXI.

La solució de la dreta i l'esquerra productivista és més creixement econòmic i demanar paciència. En canvi jo crec que les receptes desenvolupades per l'esquerra i la classe treballadora podrien fructificar. Repartir el temps del treball i la riquesa, redistribuir més equitativament la riquesa generada i instaurar jornades de treball més curtes tot potenciant la formació, els valors de solidaritat i el sentiment de pertinença a una comunitat.

I en matèria energètica es podrien aplicar mesures que combinin una certa austeritat ecologista i una redistribució dels recursos generats més justa i democràtica. Per tal de no malmetre el planeta i els recursos caldria començar a aplicar restriccions pactades i planificades democràticament ( aigua, energia elèctrica...) alhora que es fomenta un model 100% renovable i un decreixement de l'ús del petroli i els combustibles fòssils. I probablement caldria estudiar l'accés a un paquet energètic i hídric totalment gratuït, el suficient per garantir les necessitats bàsiques de la població ( aigua de boca, higiene, cuinar...) Uns mínims per tothom i qui vulgui gastar més aigua i més energia doncs que la pagui.

Mesures que a simple vista semblen fàcils però que requereixen un cos tècnic dotat de coneixements i sobretot que requereixen d'una societat molt conscienciada, solidària preparada. Maluradament crec que encara som lluny de poder aplicar un model així, allunyat del clientelisme, el consumisme més primàri i l'individualisme rampant que impera a la nostra societat. Però és evident que el col·lapse dels recursos i l'evolució del capitalisme ens aboquen a un col·lapse dels recursos que fomentarà les desigualtats.

I l'obligació de l'esquerra transformadora és afrontar aquests reptes, reduir les desigualtats i protegir el clima i els recursos naturals que corren el risc de ser espoliats per les oligarquies. En definitiva, es pot combatre l'atur i la pobresa i el caos climàtic, però cal molta lluita i altres dosis d'aprenentatge col·lectiu.