La recent sentència del Tribunal Suprem espanyol ens demostra novament que Espanya no està per romanços i que té prou força per imposar la raó d'estat, del seu estat. A l'estat espanyol tant li fa abraonar-se sobre un dels eixos de la identitat del nostre país perquè sap que té la força militar, jurídica, demogràfica i política que li permet atacar-nos amb impunitat.
El Tribunal Suprem ha decidit dinamitar la immersió lingüística a les escoles i de passada esquerdar la columna vertebral del sistema educatiu català. Ha estat la segona part de la retallada de l'Estatut perpetrada pel Tribunal Constitucional espanyol, una sentència que ha estat ignorada i menystinguda al llarg de la passada campanya electoral, una sentència que ha iniciat una involució nacional, una nova LOHAPA que vol encotillar-nos 20 anys més. N'estic segur que en un futur proper vindran noves sentències , agressions i involucions. Ja ho deia en Pedrolo a Cròniques Colonials, Espanya ens considera una colònia ocupada i vol sotmetre'ns i amotllar-nos a la metròpoli, per escanyar-nos financerament i xuclar tots els nostres recursos a cop d'espoli fiscal.
Els cants de sirena de la "transició nacional" que ha entomat aquests dies el flamant president de la Generalitat, Artur Mas sonen realment a nova presa de pèl, una cortina de fum per tapar el retorn al pragmatisme mesell, a la lleialtat de la legalitat espanyola. Personatges com Duran Lleida, Pilar Fernandez bozal i d'altres perles de l'entorn del nou president auguren una nova etapa d'anestèsia nacional. Aquests elements, de costat del PSC s'han afanyat a dir que la sentència del Tribunal Suprem contra la immersió no afectarà substancialment el model educatiu català. No ens deixem enredar, aquesta colla d'arribistes volen una legislatura tranquil·la per apuntalar-se en el poder i anar fent la viu viu.
En aquests temps d'involucions i sentències convé recordar alguns referents com Joan Solà, que amb la seva vàlua professional i la seva autoritat moral ens indicava que amb Espanya no hi ha res a fer perquè aquesta no accepta particularitats dintre de les seves fronteres. L'única sortida és sortir de les seves fronteres.
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada