dijous, 24 de febrer del 2011

L'habitatge, la reivindicació permanent

Com a gironí em sento orgullós que l'ajuntament de la meva ciutat aprovés una moció a favor de la dació en el pagament de les hipoteques i l'eliminació de les clàusules del sòl. Al meu entendre, aquest és un primer pas (per bé que tímid i insuficient) per a començar a posar fi a una situació injusta: els desnonaments i la privació del dret a l'habitatge

Els bancs i caixes són els principals responsables de l'actual crisi econòmica, però continuen actuant amb impunitat i despotisme envers uns clients a qui van enredar en temps de vaques grasses. Ara, ens trobem en la paradoxal situació que les persones desnonades pels bancs no només perden l'habitatge sinó que han d'arrossegar el deute durant anys.
L'actual model econòmic, que empara bancs i caixes, es presenta com a paradigma d'un sistema just; però el lliure mercat s'escampa arreu i valors com la competitivitat i el consumisme desenfrenat es tornen gairebé religió. En aquest procés, l'Estat del Benestar s'està desmantellant a passes de gegant i drets socials com l'habitatge es converteixen en paper mullat, en una mercaderia més. Aquest mateix sistema perpetua les desigualtats, fomenta l'individualisme i erosiona els vincles solidaris, condemnant a la precarietat famílies i individus.
Fa temps que des de la CUP treballem en defensa del dret a l'habitatge. En aquest sentit, creiem que les institucions i la ciutadania han de pressionar al sistema econòmic, i obligar a fer que es primi el valor social de l'habitatge per sobre del valor de mercat. L'habitatge no ha de ser una mercaderia per especular i enriquir-se, i des dels municipis es pot fer molta feina per corregir aquesta insostenible situació que afecta a milers de persones al nostre país.
A Girona ens cal planificar les necessitats reals que tenim d'habitatge, i per això és imprescindible una eina fins ara inexistent al municipi: el Pla Local d'Habitatge. Hem de fer via i elaborar un cens real dels habitatges de la ciutat, aprovar gravacions de l'IBI d'habitatges buits i practicar clàusules d'execució en pisos que porten molts anys abandonats o en mal estat per poder posar-los al mercat de lloguer. Podem mancomunar serveis amb d'altres municipis i aprovar una moratòria dels desnonaments al municipi mentre duri l'actual situació de crisi econòmica.

Amb un Pla Local d'Habitatge ben fet, en coordinació amb municipis veïns, podem saber les necessitats reals d'habitatge que tenim a la ciutat i actuar en conseqüència. Sembla ser que l'equip de govern s'ha posat (ara, quan falten tres mesos per les eleccions) a redactar el pla a corre cuita per tenir-lo abans de finals de legislatura. Això no té cap sentit. Elaborar, aprovar i desenvolupar un Pla Local d'Habitatge amb cara i ulls, que sigui útil i doni respostes a les necessitats de la ciutat en aquest camp, ha de ser una feina que es faci, bàsicament, en la propera legislatura, perquè requerirà un treball de camp i una tasca de diàleg i debat amb tots els agents de la ciutat que demana temps, esforç i rigor.