Reptes de la constitució catalana del segle XXI

Vivim immersos enmig de dos grans problemes que li impedeixen progressar i madurar. D'una banda, les imposicions espanyoles i franceses que impedeixen que Catalunya i el conjunt dels Països Catalans es puguin relacionar amb interdependència amb els seus veïns. I de l'altra els abusos del sistema capitalista a què estem sotmeso, que ens encotillen i ens ofeguen.

En aquest context, el procés que s'està obrint a una bona part del nostre país ens pot obrir noves oportunitats per replantejar de dalt a baix el model econòmic i social que regeix la nostra societat. No és escartable que encetem el procés de redacció d'una constitució catalana, i cal treballar amb totes les forces perquè aquest text fixi les bases per trencar amb el capitalisme. En paraules d'en Jordi Pigem, podem ser el primer país del segle XXI que neix i adoptar una Constitució que aposta per l'economia del bon viure i per un model basat en el respecte a l'ecologia i la ciutadania. El nostre exemple es pot estendre a d'altres països.

El sistema capitalista basat en el creixement il·limitat, en la generació de PIB a qualsevol preu, en les desigualtats i en la misèria moral no té futur. Ens ha empobrit i ha abocat a milions de persones a la pobresa alhora que ha depredat els recursos naturals i està aniquilant la salut dels ecosistemes. Els límits biofísics del planeta han quedat molt clars, i si continuem pel camí del capitalisme depredador ens veurem immersos en un escenari de fallida sistèmica i caiguda de la civilització. No podem continuar creixent perquè el planeta no dóna més de si; no podem continuar generant desigualtats i precarietat perquè sense cohesió social no hi ha futur.

Tenim l'oportunitat de crear un nou país, d'apostar per fomentar l'educació, la investigació en ciència, una economia verda basada en el bon viure, en la qualitat de vida. La constitució catalana pot ser l'oportunitat d'escriure un nou episodi de la història del nostre país i del món, d'avançar en la transició nacional i postcapitalista. En aquest sentit, Islàndia va obrir un camí i la nostra societat catalana pot seguir per aquesta mateixa senda.

La redacció de la nostra constitució podria i hauria de ser participativa, no ha de ser patrimoni exclusiu d'uns parlamentaris allunyats del poble. Tindrem l'oportunitat apassionant de redactar un text (que no hauria de ser excessivament llarg, tal i com indica el filòsof J. M. Terricabras) entre tots i totes. Hi ha qui afirmarà que aquesta tasca correspon al Parlament, però s'ha de dir que estem en ple segle XXI, que tenim bagatge acumulat i que les noves tecnologies faciliten les coses. Fer país no és només alçar una bandera, és obrir les portes i permetre construir-lo plegats. I des del meu punt de vista la millor resposta a les agressions de l'imperi i del gran capital financer és avançar construint. Som-hi?