dilluns, 31 de desembre del 2012

L'evolució de la gestió dels residus a Girona



L´EVOLUCIÓ DE LA GESTIÓ DELS RESIDUS A GIRONA
Als anys de la transició Girona encara era molt gris i les campanyes municipals dels governs de Joaquím Nadal encara no s'havien iniciat. El Girona m'enamora encara no era corejat i els carrers de la nostra ciutat presentaven un paisatge urbà que distava força de l'actualitat.

La gestió dels residus d'aquella època era  simple: recollida a l'engrós i directe a l'abocador, no existia encara la incineradora de residus urbans i el concepte de reciclatge no estava interiroritzat en la gestió urbana dels residus. Moltes indústries abocaven els seus residus directament als rius i l'Onyar era un abocador improvisat víctima de la manca de sensibilitat ambiental i cívica de molts gironins i gironines.

Els anys 80 el creixement demogràfic i urbanístic de Girona i la seva àrea metropolitana va fomentar la producció de residus i això va estimular els gestors municipals i provincials a impulsar la construcció de la incineradora de Campdorà, que va resoldre temporalment el problema del tractament i recollida de residus.

La Cimera de Rio de l'any 1992 va fer aflorar una preocupació pels problemes ambientals i això es va traduir en la confecció de les agendes 21 locals. La proliferació de residus i el seu tractament a partir d'incineradores i abocadors generava importants impactes ambientals (emissió de gasos i partícules toxiques, contaminació d'aigues freàtiques, emissió de CO2...) i a partir d'aquí es van adoptar diferents directives europees que recomanaven separar els residus en diferents fraccions.

Aquesta darrera dècada Girona ha dut a terme una autèntica revolució en el tractament de residus i els nostres carrers i places han estat ocupats per contenidors amb l’objectiu de recollir separadament les múltiples fraccions de residus que generem els gironins i gironines. Paper i cartró, fracció orgànica, envasos, vidre... Les dues deixalleries que hi ha a l'àrea metropolitana i les deixalleries mòbils han culminat un procés que es va començar a gestar a començaments dels anys 2000. Les dades avalen l'èxit d'aquest model i la nostra ciutat ha reduït fins a 1,17 kg/persona la quantitat de residus; a més hem aconseguit reduir la fracció de rebuig a un 60%, aproximadament.
  
Però per bé que aquesta és una història d'èxit, a l'actualitat no es mostra suficientaquest model ha quedat esgotat, ha arribat al seu sostre, i la crisi ambiental i econòmica ens esperonen a redefinir-lo, marcant-nos noves fites que ens permetin assolir nivells d'eficàcia i eficiència més agosarats. 

L'horitzó ha de ser reduir, reutilitzar i reciclar més i millor. Per aixòreavaluar constantment el sistema i conscienciar més són els objectius estratègics principals que ens hem marcat des de la CUP i la seva Comissió Ambiental, que treballa aquest i altrestemes. La nostra tasca és treballar per tal d'aplicar a Girona un sistema de recollida i tractament de residus que ens apropi al concepte de residu zero, és a dir, que tot residu generat pugui ser reciclat com a matèria prima, tancant el cicle, un requisit necessari en qualsevol economia realment sostenibleUn dels mecanismes que ens ha de permetre això és la reactivació del Pla Local de Prevenció de Residus. L’adhesió de Girona a l’estratègia catalana residu zero també ens hi pot ajudar i en aquest sentit ens cal una acció coordinada i transversal no només de l'Ajuntment de la ciutat sinó del conjunt de barris, empreses, comerços, indústries, escoles, entitats,... tota la ciutat col·laborant contra la proliferació de residus i treballant per millorar el nostre entorn natural i la nostra qualitat de vida. Un repte sens dubte, engrescador.