GIRONA POT LIDERAR AL PAÍS UN MODEL DE CIUTAT DESENVOLUPANT UN MODEL DE GESTIÓ DE RESIDUS PREVENTIU I SOSTENIBLE
Hem
conegut que a Girona es vol fer una inversió de 2’5 milions
d’euros per a renovar els contenidors a la ciutat. Ens ha sorprès
molt aquesta decisió ja que, estem en un moment de crisi, de canvis
i oportunitats, i concretament al que toca a la gestió dels residus
municipals i els models que fins ara s’han aplicat de forma
estàndard a Catalunya, model de recollida en contenidors i de cinc
fraccions (Paper, vidre, envasos, orgànica i resta).
Després de gairebé 20 anys de vigència de la Llei Reguladora de Residus (1993) que defineixen el model actual, els nivells de recollida selectiva són francament baixos i decebedors. A Catalunya, segons dades de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), el vidre és el material més separat, amb un 65% i el paper i cartró el segueix amb un 50%. La matèria orgànica té un 22% de recollida i només un 21% dels envasos lleugers es recullen selectivament. Només un de cada cinc envasos de plàstic, metall o bric va a parar al contenidor de recollida selectiva! El resultat global és que el 2011 a Catalunya només el 38% dels residus es van recollir selectivament, que no vol dir que s’hagin reciclat o compostat, ja que hi ha una part d’aquesta recollida selectiva que conté materials “impropis” per tan mal seleccionats que son rebuig. A la ciutat de Girona a l’any 2012 es van recollir selectivament el 32%.
El més greu és que la resta d’aquest, gairebé 70% dels residus que fem els catalans/es o els gironins/nines, es malbaraten i contaminen, ja que van a parar a instal·lacions de tractament de final de canonada (abocadors o incineradores) amb els impactes a la salut i al medi que comporta, i a la contribució de l’efecte hivernacle d’aquests residus que no s’aprofiten. Si a Catalunya recuperéssim el 65% dels residus (que és el que es recupera a països com Alemanya o Àustrica) podria estalviar (segons estudis de les Nacions Unides) les emissions de gasos d’efecte hivernacle en un 15-20%.
Doncs, l’evidència confirma que en els darrers anys, les polítiques públiques sobre els residus municipals s’han centrat, a Catalunya, en l’ordenació de la gestió dels residus i en potenciar la recollida selectiva de les principals fraccions, sense gaire èxit doncs els resultats son molt pobres, i posant un excessiu èmfasi en els tractaments finalistes de la fracció resta (pretactament de la fracció resta, abocadors i incineradores), i no en la prevenció, ni en potenciar models de segregació i recollida que facilitin la recuperació màxima i de qualitat dels residus, i una fiscalitat justa que faci assumir els costos als seus responsables, els productors, aplicant el principi normatiu de la Unió Europea “La responsabilitat ampliada del productor”, que fa que els productors paguin el cost de la gestió dels residus que posen al mercat, com els envasos...
El model estàndard de segregació i recollida selectiva dels residus municipals a Catalunya ha tocat sostre, cal un canvi de model i de paradigma.
Ara tenim l’oportunitat de plantejar nous models de gestió i segregació dels residus municipals, ja que l’ARC està redactant un nou Programa de Gestió dels Residus a Catalunya (2013-2020), on es pot plantejar un canvi de model de gestió, de segregació i de recollida selectiva, com de fiscalitat de residus. Oportunitat per assolir els objectius que l’ajuntament de Girona va aprovar en una moció de suport l’any 2012 a l’Estratègia Catalana Residu Zero - com uns 60 municipis més li han donat suport. Aquesta Estratègia planteja invertir les tendències actuals i arribar a reciclar el 70% i com a màxim dur a tractament finalista el 30% dels residus.
A diferents països d’Europa s’estan plantejant canvis dels models de segregació (aquests països tenen índexs de reciclatge molt majors que el nostre), com Alemanya que a l’any 2014 es canviarà el model de segregació dels envasos (retirada del contenidor groc o bossa groga en el cas de recollida porta a porta) i optar per a una segregació de materials reciclables (plàstics diversos, metalls, materials mixtes,...). Tema del tot escaient ara a Catalunya, desprès de la desafortunada campanya “Envàs, on vas?, que ha provocat la perplexitat ciutadana i les xarxes socials han posat en el debat públic un model de gestió de residus que ha durat gairebé 20 anys però que cada cop és més qüestionat i obsolet.
Municipis catalans i d’altres ciutats, estats i regions europees que apliquen aquests sistemes arriben a recuperar del 50 al 80% dels seus residus, i als països que apliquen els sistemes de dipòsit i retorn d’envasos (SDDR) estan en uns índexs de reciclatge d’aquests envasos del 98%.
Ara es el moment de plantejar nous models al nostre país i ciutat que:
- la implantació de mesures de prevenció de residus, tant a nivell públic com privat, representa avançar cap a una major eficiència en l’ús de materials i energia i contribueix a donar sortides a la crisi econòmica tenint en compte la necessària sostenibilitat ambiental.
- avançar cap al Residu Zero per a que en un proper futur no es posi en circulació cap producte que no pugui ser reutilitzat, reparat, reciclat o compostat.
- implementar i potenciar sistemes de segregació que facilitin la recuperació màxima dels diferents materials i el mínim rebuig; com el model de 4 fraccions anomenat “Residu Mínim” (orgànica, paper, vidre i envasos i resta), el model multimaterial d’Osona, el sistema de recollida porta a porta, ....i la implementació a tot Catalunya del sistema de dipòsit i retorn d’envasos reutilitzables i d’un sol ús (SDDR), com ara s’esta desenvolupant amb èxit una prova pilot a Cadaqués, que complementi la resta de separacions,
- aplicar fórmules de transparència econòmica i fiscalitat ambiental de residus que afavoreixi la prevenció i la recuperació, i penalitzi la producció de residus i la no separació,
- estalvi i ecoeficiència en la dedicació de recursos en mobiliari de recollida i costos de recollida, i dedicar els recursos a aplicar els models més favorables a la recuperació i la participació ciutadana de qualitat,
Al nostre parer, donat aquest context amb l’oportunitat que s’obre de canvi de models i amb una missió pública de prudència i d’eficiència econòmica, es del tot sensat que no s’inverteixin recursos públics – siguin de la UE, de l’ajuntament,o d’altres- en una inversió milionària en la compra d’aquests més de 3000 contenidors nous, quan hipotecarà canvis en un futur a curt, mitjà i llarg termini del model actual de segregació i recollida de la ciutat. La qual cosa, es poden trobar solucions a curt termini per reparar o repostar contenidors que actualment estan malmesos sense dedicar gaires recursos, i dedicar els recursos a apostar per models i sistemes que poden fer de la ciutat de Girona la ciutat que lideri un model de gestió de residus preventiu i sostenible que arribi a aprofitar la majoria dels seus residus com a recursos!
Centre d’Ecologia i Projectes Alternatius- Ecologistes de Catalunya (CEPA-EdC)
23
de maig de 2013
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada