Per aquelles casualitats de la vida, comparteixo cognoms amb el primer secretari general del PSC Pere Navarro i Morera, quines coses, oi? Però com els lectors d'aquest blog es poden imaginar no comparteixo l'ideari ni les formes d'aquest polític convencional.
No acabo d'entendre per quina raó ara en Pere navarro alça la bandera social per contraposar-la al que ell en diu la deriva independentista que es viu a Catalunya. Permeteu-me que em peti una estona de riure abans de continuar (ha, ha, ha...), però és que ja té nassos que un monàrquic neoliberal i pijo com ell es dediqui a donar lliços socials a la gent. Com pot un polític convencional com ell, encorbatat fins al moll de l'ós donar cap lliçó moral en termes socials? Com pot algú que està al capdavant d'un partit que ha aplaudit i aplicat receptes neoliberals donar lliçons de puresa ideològica?
El PSC-PSOE, com a bon partit socialdemòcrata de la tercera via, ha apostat clarament pel capitalisme com a sistema social d'organització de la societat. La sacralització del mercat que ha fet aquest i d'altres partits socialistes sorgits a Europa després de la Segona Guerra Mundial els deslegitima a l'hora de donar cap lliçó. Estem parlant d'un partit que ha aplicat dures reformes laborals, que s'ha posat d'acord amb el PP (el partit franquista espanyol) per modificar la Constitució i limitar el límit de dèficit de l'estat (la base de les retallades). EL PSOE-PSC ha executat una directriu de l'FMI, una directriu dissenyada per empobrir les classes populars i enfortir les oligarquies. Quan ha calgut, aquests pseudosocialistes han obeït amb celeritat i entusiasme, posant-se al cantó de la dreta més salvatge i ferotge d'Europa.
Un partit enemic de la classe treballadora, pura socialdemòcràcia descafeïnada i totalment entregada als abusos capitalistes. Que no ens vingui ara aquest paio a donar lliçons socials perquè no té cap legitimitat ni cap credibilitat. I és que la barrera que separa la socialdemocràcia ligth i descafeinada i el neoliberalisme moderat és no prima!, és invisible i permeable. Comparteixen el mateix projecte, encara que hi accedeixin des d'òptiques contraposades. El paper del PSOE i la seva franquícia regional a Catalunya van jugar un trist paper durant la transició, acatant el règim monàrquic i apostant pel capitalisme i les reformes neoliberals a canvi de quatre engrunes. Una deriva neoliberal que s'ha materialitzat nombroses vegades fins a conformar un partit d'interessos i amic dels poderosos.
Els instints espanyolistes que mouen aquest personatge i d'altres perles de l'espanyolisme pseudoprogressista els han anat apropant al franquisme militant i el seu braç polític, el PP. D'aquí l'aliança estratègica de Pere Navarro amb el PP i C's a Catalunya. Per més vernís pseudofederalista que hi posi no pot dissimular l'aliança de classe amb els representants de l'imperialisme més ranci, del centralisme més tronat i friqui, l'espanyolisme monàrquic més recentralitzador i més conservador. Un espanyolisme que està amenaçant fins i tot amb l'ús de les armes i de la violència a través de la sacralització de l'article 2 de la Constitució espanyola sorgida del pacte tardofranquista.
I en Pere Navarro és el líder pijo-progre-neoliberal del 'no' a la democràcia. Un heroi nacional per l'imperi espanyol, que treballa incansablement per impedir el dret a decidir i reinstaurar l'ordre monàrquic a Catalunya. Un pobre titella al servei de l'imperi i del centralisme, per bé que indissimuladament disfressat de federalista constitucional, neoliberal i monàrquic.
Com deia ahir en Titot, nosaltres volem la independència per canviar-ho tot. El nostre exèrcit és la cultura i els nostres soldats metges, mestres, inverstigadors, artistes... Assolirem la llibertat i ho farem democràticament i pacíficament, i farem un vertader procés constituent per aturar el capitalisme salvatge que vol aixafar pobles i la classe obrera. Ho farem a Catalunya i ho farem als Països Catalans, per més que pesi als franquistes del PP i als pijo-neoliberals del PSOE. Visca la Terra! Visca la classe treballadora!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada