La climatologia generosa en pluges d'aquesta passada primavera ha endarrerit el foc mediàtic i el foc real que cada any esclata a les nostres contrades i a d'altres latituds similars. En efecte, ja ens trobem en plena temporada d'estiu i els incendis forestal comencen a sovintejar per aquestes èpoques. Aquest any però, un maig i juny temperats i plujosos han endarrerit l'esclat de la calor i la sequera, però també ha accelerat el creixement herbaci i arbustiu, amb la qual cosa la càrrega de combustible d'ignició ràpida ha augmentat.
En el nostre cas, el govern de la Generalitat posa a punt el dispositiu i aquest es coordina pel territori amb ajuntaments, consells comarcals, diputacions i voluntaris. Bombers, camions, helicòpters, punts de vigilància, agents forestals, auxiliars forestals, plans d'evacuació... Tot un seguit de mecanismes i recursos mobilitzats per a fer front a possibles focus d'incendis. I probablement ben aviat començarem a escoltar notícies relacionades amb el foc, sobretot als mitjans de comunicació. Fins aquí tot més o menys normal, o més ben dit habitual. Enguany però, la política de retallades ha afectat també al dispositiu i els bombers protesten per la retallada de plantilla i mitjans.
L'enfasi ha recaigut durant molt de temps en la fase d'extinció i en certa manera això és el que reclama l'opinió pública. Grans mitjans per fer front a grans incendis. Tanmateix, hi ha una línia d'investigació i reflexió que aposta per replantejar la política forestal i els mètodes de gestió del bosc. S'argumenta que l'ecosistema mediterrani està perfectament adaptat al foc i el que cal és apostar més per la prevenció, la gestió controlada dels focs (deixar cremar controladament) i sobretot per la revitalització del sector primari català (pagesia, agricultura, ramaderia, silvicultura...) per fer front als incendis forestals. Des d'alguns sectors s'argüeix que la pressió mediàtica i d'una opinió pública descontextualitzada del món rural fa que es prenguin decisions polítiques i tècniques errònies i condicionades. Penso que aquesta línia de treball obvia o menysvalora l'impacte de l'erosió i del canvi climàtic, així com els aspectes sociològics relacionats amb el medi i amb el foc.
A partir d'aquí que cadascú tregui les seves conclusions. La meva és que el medi rural i natural és molt complex. Modelat per l'acció de les activitats humanes, ens trobem amb un medi, en el nostre cas mediterrani, molt condicionat també per fenòmens com el canvi climàtic, per les activitats econòmiques i per la configuració del nostre territori. Tot plegat complicat... com ho veieu?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada