Martí Carreras, exemple d'honestedat, integritat i tenacitat

Segurament el llenguatge humà és massa pobre per poder descriure amb exactitud a un home senzill, humil i perseverant, un home d'aquells anònims que tant han donat. En Martí és hereu de les millors tradicions militants i culturals d'aquest país, d'aquells que s'entrega i ho dóna tot, d'aquells que quan adopta un compromís ho fa fins les darreres conseqüències.

Mica en mica, a la xarxa han brollat escrits i opinions en referència a la seva recent dimissió com a president de l'AV de Sant Narcís. També s'hi ha referit Joan Olòriz al seu blog, i estic molt d'acord en moltes de les coses que diu.

Vaig conèixer en Martí fa uns 10 anys, quan una colla de skinheads nazis van fer acte de presència al barri de Sant Narcís amb una actitud agressiva i amenaçadora. Aquell fet va posar en guàrdia el moviment antifeixista de la ciutat i la noticia es va escampar com la pólvora. Hi havia qui pretenia organitzar una manifestació al barri directament, i alguns vam considerar que era important parlar amb l'associació de veïns del barri. Vam acabar celebrant un acte públic molt productiu per la cohesió social i contra el feixisme Així va ser com vaig tenir el meu primer contacte amb en Martí i amb un barri que vaig/vam redescobrir.

Les elevades dosis de generositat, dedicació, sacrificis, esforços, il·lusions i projectes que en Martí Carreras ha dedicat a aquest barri tan viu i actiu són molt grans. Moltes hores invertides i energies canalitzades han fet que durant anys Sant Narcís hagi estat tot un exemple de barri participatiu, actiu, dinàmic i crític. Tot un teixit veïnal treballant en projectes, espais de trobada, experiències de cohesió... Tot això és mèrit de la gent que conforma la junta, però sens dubte que la capacitat d'aglutinar i d'il·lusionar que ha tingut en Martí hi han tingut molt a dir.

Els barris són l'ànima d'una ciutat, i durant molt de temps Girona ha potenciat el centre privilegiat i ha marginat els barris, on hi viu la immensa majoria de la població. Sant Narcís i d'altres barris han hagut de lluitar molt per reivindicar-se, per reinventar-se, fins i tot per retrobar-se. La Girona grisa i fosca del franquisme i del post-franquisme, va conrear el clientelisme i el caciquisme, i de la mà de l'omnipresent Joaquim Nadal aquestes nefastes polítiques han arribat fins als nostres dies.

L'arribada del TAV i les promeses de grans projectes a la ciutat s'han transformat en una gran ferida al barri, més de cinc anys d'obres i un barri de cap per avall. En Martí ha resistit molta pressió aquests anys, lluitant incansablement en defensa del barri i sovint enfrontant-se tot sol a les imposicions i les prepotències d'ADIF i a la indiferència absoluta de les institucions, inclòs l'Ajuntament de la ciutat. Resistir això l'honora però no podem obviar que això és molta pressió per un sol home i el cost personal és evident.

Em podria estendre molt, però no ho faré, només vull dir públicament que en Martí ha estat un exemple d'integritat per a molts, i la seva lluita ha sembrat llavor perquè això no és el final de res, és un simple canvi d'etapa. Company, has fet moltes coses bones pel barri i la ciutat i has estat model per molta gent. Tots sabem que ets un inquiet i que nous projectes t'engrescaran. Jo només vull dir-te que per mi el més important és la teva amistat. Sovint acostumo a dir que a Sant Narcís m'hi trobo com a casa, i això és perquè hi tinc bons amics i perquè hi conec bones persones com tu que fan que la vida sigui una mica millor.