dijous, 23 de gener del 2014

Catalunya ràdio i el País Valencià

Ahir es va consumar la darrera agressió fins a dia d'avui contra la llengua catalana. L'estat espanyol, a través dels seus braços judicial, polític o policial, assetja a cops sistemàtics contra la nostra llengua i prova d'arraconar-la i aniquilar-la. L'estat, en aquest cas una decisió de l'executiu emparada pel braç judicial, ha decidit que al País Valencià no es podria escoltar una emissora pública i en català. Fa pocs dies el nostre País Valencià ja va perdre Canal 9 i TVC i ara ja no queda gairebé res.

L'estat és implacable i el franquisme sociològic latent que hi ha en bona part de l'opinió pública espanyola, justifica aquestes actuacions. En d'altres casos aquesta mateixa opinió pública calla de forma còmplice, i així anem fent. L'estat hereu del franquisme sap que una bona (que no l'única) manera d'impedir la vertebració nacional dels Països Catalans és aniquilant la llengua, atacant-la, esquarterant-la, ofegant-la. A cada racó dels Països Catalans, la nostra llengua pateix dures agressions. A les Illes, a la Franja, al País Valencià, a Catalunya...

El País Valencià ha de conviure amb una extrema dreta que s'expressa amb violència feixista tot sovint, amb agressions físiques i atacs personals. El País Valencià és un baluard de defensa dels Països Catalans i allí s'hi lliura un combat llarg i dur. Des de Catalunya hem de ser conscients que el procés sobiranista que hem desvetllat té conseqüències directes en els diferents territoris de la Nació Catalana.  I que no és casual que el País Valencià i les Illes també estiguin immersos en processos de canvi i mobilització com no es veien des dels anys 70 del segle passat. Alguna cosa es mou en l'àmbit d'aquests territoris. A Catalunya hem de ser solidaris amb els nostre compatriotes illencs i del sud i entre tots hem de treballar per articular respostes que propaguin la resistència i la lluita per la construcció nacional dels Països Catalans; ho farem en un context en què l'estat es troba afeblit. Però aquesta feblesa es tradueix en més agressivitat i hi haurem de fer front.

Per això és clau que des de Catalunya no callem, que seguim pressionant i lluitant, i mirant alhora cap a la zona meridional i illenca, perquè tots Som Països Catalans.