dissabte, 1 de febrer del 2014

'The wolf of Wall Street', retrat dels brokers agressius

L'IVA cultural i d'altres històries han aconseguit que per a mi anar al cinema, una de les meves aficions preferides, sigui cada cop més complicat. Pagar 8,9 euros per una entrada et deixa literalment sec. Total, que ben poques vegades tinc l'oportunitat d'esbargir-me enmig de la màgia d'una sala de projecció de cinema. El darrer cop que ho vaig fer va ser per veure la darrera pel·lícula de Martin Scorserse, cineasta novaiorquès molt prolífic.

"The wolf of Wall Street", traduïda directament al castellà com a "El Lobo de Wall Street" (i és que la normalització lingüística continua sense arribar a les pantalles de cinema!), és una radiografia del món dels brokers i agents de borsa. La pel·lícula és una seqüència trepidant sobre la vida d'un agressiu i triomfador agent de borsa, interpretat magistralment per l'actor Leonardo Di Caprio. Realment la seva actuació arriba a moments de clímax.

Scorserse es caracteritza per ser un director que retrata la societat nord-americana de forma àcida i crítica. Però en aquest cas ho fa fins la paròdia. Les escenes que sovintegen la pel·lícula són contundents i límits. El director no es talla ni un pèl en criticar de forma ferotge, tot i que en ocasions de manera implícita, les aventures d'un agressiu agent de borsa.

Drogues, sexe, alcohol, suborns, corrupció, violència, calers, luxe desenfrenat, excessos, disbauxa, evasió fiscal... Són els ingredients del capitalisme de casino que impera en el nostre temps, i que de forma magistral son seqüenciats a The Wolf of Wall Street. El culte a la cobdícia sense límits, l'individualisme i la manca de valors, el materialisme extrem i la deshumanització implícita associada al sistema capitalista són retratats en aquesta tragicomèdia, de forma magistral, amb dosis d'humor negre. En definitiva, una pel·lícula per a la reflexió i l'entreteniment. Vaig passar una bona estona.

Un detall. Vaig coincidir a la sala amb una mena d'aprenent de broker. Tenia al cantó un noi jove vestit impecablement amb corbata i americana que anava fent comentaris de les operacions de borsa que s'anaven veient a la pel·lícula. Segur que ell no va treure les mateixes conclusions que jo. Curiós, oi?