Pacte sociovergent, el principi d'un nou camí?

Finalment les pressions dels poders fàctics, encapçalats per la Cambra de Comerç de Tarragona, han fet el seu efecte i el pacte sociovergent ja s'ha segellat. Les comarques de Tarragona acolliran BCN World, el complex d'oci i joc que una sèrie d'inversions han decidit que volien fer a Catalunya.

Les condicions dels promotors estan molt clares, les han imposat, i les forces polítiques del sistema les han acceptat sense protestar. Una fiscalitat rebaixada a cotes mínimes i barra lliure a la ludopatia i les màfies, són els eixos que estructuren aquesta operació inversora, que un cop més ens lliga a un model productiu fracassat i obsolet, però que sens dubte dóna grans beneficis ràpids i fàcils als seus promotors. I una vegada més les condicions dels poderosos són acceptades i les lleis s'han d'adaptar a mida, a les seves demandes. Quin país és aquest que fa lleis a mida dels poderosos i s'abraona amb els més febles?

És sorprenent que en plena ressaca de l'esclat de la bombolla immobiliària (i de tantes bombolles que van esclatar!) la dreta política i econòmica continuï insistint en desenvolupar el mateix model productiu que ens va portar al desastre. De vegades un pot pensar que és que aquesta gent no arriben a més, però probablement és que els pot el diner fàcil, que segur que amb BCN World brollarà a cabassos. Això sí, la precarietat es consolidarà com a marca de la casa, i així anem fent, qui dia passa any empeny.

L'aparició pública de Pere Navarro, tot cofoi i estarrufat, és preocupant. Ningú sap si això serà un episodi més de l'entesa entre "sociates" i convergents, que tan sovint s'ha produït quan es tracta d'afavorir al gran capital i els interessos dels poderosos, o bé el principi d'una entesa que pot encaminar-se cap a terceres vies i noves genuflexions. No ho sé: l'ombra de Duran Lleida és molt llarga, i tot és possible. En tot cas el PSC s'ha oblidat ben ràpid de l'aposta de CiU pel dret a decidir i s'hi ha entès de meravella quan s'ha tractat d'afavorir els grans interessos.

Les retallades, les privatitzacions, la reforma laboral, el creixement de la pobresa, un model productiu basat en el totxo, la bombolla turística, l'augment de la fiscalitat per a les classes populars i la rebaixa fiscal per als poderosos... Són els ingredients d'aquesta Catalunya que volen vendre'ns grans empresaris i polítics al servei del capital. La banca i els convergents, els poders fàctics i el PSC, i probablement amb l'aval del PP. Ens diuen que la crisi s'ha acabat i que les inversions estrangeres van a tota màquina, però es neguen a acceptar la realitat que viu el país.

Catalunya es troba en una cruïlla històrica, i el dret a decidir l'exercirem tant sí com no, tant si ens ho permeten com si no. Per més terceres vies que ens vulguin vendre no ens faran perdre el camí que hem encetat. Però aquest dret a decidir també passa, entre moltes altres coses, per decidir quin model de país volem, i som molts i moltes els qui no volem ser la seu de la ludopatia i les rebaixes fiscals fetes a mida dels qui tallen el bacallà.