dimarts, 29 d’abril del 2014

Primer de maig a Girona. Sortim al carrer!


Estem en vigílies de la commemoració de la diada dels treballadors i treballadores, el Primer de Maig. I precisament en vigílies d'aquesta diada la patronal ha fet declaracions provocatives amb la intencionalitat d'espantar a la gent i desmobilitzar-la. Les intolerables declaracions de Mónica Oriol insultant a les persones treballadores que estan a l'atur son una clara provocació per desmoralitzar i culpabilitzar a la gent que pateix la lacra de l'atur. L'objectiu és imposar les receptes neoliberals basades en la precarietat i la flexibilitat i alhora augmentar els beneficis empresarials.


La situació de la classe treballadora arreu dels Països Catalans i al sud d'Europa és cada cop més dramàtica. La precarietat s'ha normalitzat i les elevades taxes d'atur (que superen el 55% entre els joves) ja formen part de la quotidianitat. L'estratègia del terrorisme empresarial és avui defensada per institucions i empreses com al millor remei per crear ocupació i foragitar la capacitat mobilitzadora de la classe treballadora, és a dir, de la majoria de la societat. Cal tenir en compte que l'ocupació precària que s'està generant en aquest context de crisi ja no és garantia de viure amb dignitat perquè els baixos salaris i l'escassa protecció social que implica no pot fer front a les dures condicions de vida que hi ha avui dia, amb uns serveis bàsics cada cop més encarits.

Per commemorar la diada dels treballadors i treballadores, diferents col·lectius han organitzat actes a Girona. Enguany hi haurà actes a diferents llocs i hores. A 2/4 d'11 hi haurà l'esmorzar popular davant la Cambra de comerç, amb intervencions d'un membre de la plantilla en lluita de panrico i de Grober. També hi haurà una intervenció de Treballadors per la Independència. I a les 12 manifestacions: la històrica que sortirà de la plaça independència i l'alternativa que sortirà del Punt de Trobada de la Rambla.

És moment de fer una crida a sumar esforços i combatre les polítiques regressives de la patronal i els ideòlegs neoliberals. Personalment penso que cal reforçar el rebuig a la societat dual que està dibuixant la crisi i la millor eina és la unitat d'acció de la classe treballadora. La nostra unió és la nostra força.