Des de Catalunya llegim amb estupefacció el nivell gutural i visceral del que s'anomena la caverna mediàtica de Madrid, altrament dita "Brunete mediatica", en referència a la famosa unitat militar de combat.
Insults, improperis, incitacions a l'odi, crides a la violència, menyspreu, racisme, catalanofòbia, feixisme, atacs a la democràcia i altres perles son la tònica habitual d'uns mitjans de comunicació al servei de la sagrada unitat del Regne d'Espanya. A Catalunya ho observem amb estupefacció i una creixent indiferència.
Darrerament han ressonat les declaracions d'en Raimon, que ha expressat dubtes en referència al procés sobiranista engegat a Catalunya. Les crítiques i menyspreus no s'ha fet esperar, i aquest cop qui ha emulat l'estil més lamentable de la caverna hem estat els propis catalans. S'ha linxat a algú que ha expressat dubtes públicament. En comptes d'escoltar, enraonar, dialogar i convèncer s'ha optat per lo fàcil, per la víscera patètica i per la imitació de la caverna salvatge.
Ja fa temps que s'ha anat forjant un teixit d'opinadors i mitjans de comunicació que són la versió nostrada (tot i que evidentment no arriba als nivells estratosfèrics de la caverna madrilenya) del periodisme que tira d'insults i recurs fàcil; la cosa té la seva rèplica a les xarxes socials i molts indepes s'apunten a la tonteria col·lectiva. Per sort encara es tracta d'un fenomen minoritari, però cal estar alerta perquè no vagi a més.
Sóc independentista des de fa dècades, lluito cada dia per la llibertat del meu país, i ho continuaré fent sense descans. Però no em vull estar de fer crides a l'autocritica i sobretot al seny col·lectiu. Imitar les males praxis de la caverna espanyola no només ens farà encallar el procés sinó que malmetrà la nostra imatge col·lectiva. La discrepància ha de ser-hi i és imprescindible, i si en Raimon expressa dubtes s'ha de respectar i punt.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada