Por i democràcia

Al llarg de la història, la por ha condicionat l'evolució de països i règims. Les pròpies fronteres dels països que conformen Europa són en part fruit de la por, diverses pors que han planat sobre règims polítics i legalitats constituïdes.

La Constitució espanyola de 1978 és filla de la por que projectaven els militars i altres poders fàctics de l'època. Els pactes de la Moncloa se signaven amb el soroll dels sabres de fons, i la repressió brutal que queia damunt la classe treballadora condicionava els posicionaments polítics d'importants capes socials de la població.

A Escòcia, el discurs de la por ha tingut molt de pes en el marc de la consulta sobre la independència del país. En efecte, Londres s'ha abrandat en els missatges catastrofistes i el discurs del no s'ha fonamentat en atiar diversos fantasmes. La desestabilització econòmica ha estat l'eix central de la campanya pel no, i ha tingut l'entusiasta suport dels mercats internacionals, l'FMI, el Banc Central Europeu i la Troica en el seu conjunt. Per tant, la decisió democràtica dels escocesos ha estat molt condicionada pels mercats, que un cop més han demostrat que tenen por a la democràcia. Amb tot, més d'un 44% d'escocesos i escoceses han dit que volen la independència i que volen més democràcia i justícia social. El seu és un sí positiu, sense por, que ha desafiat democràticament el poder antidemocràtic dels estats, dels paradisos fiscals i les màfies econòmiques que operen a nivell mundial des de l'opacitat i les pràctiques mafioses.

I a l'estat espanyol, el govern espanyol i tota l'arquitectura institucional i econòmica utilitza l'estratègia de la por per espantar els catalans i catalanes que reclamem democràcia. La por és la coartada perfecte per prohibir la democràcia, per escampar la llavor del terror econòmic i fer desastabilitzar l'economia. El recurs a l'ús de la violència legal és també una estratègia de la por que utilitza el PP i els seus aliats enemics de la democràcia. Creuen que proferint amenaces i insinuacions desactivaran el procés sobiranista català i espantaran a la gent, tot fent-la desistir de les seves ànsies de democràcia i llibertat.

Tanmateix, bastir la convivència i el futur a base de por és una estratègia sense futur i que no porta enlloc. Som al segle XXI i hem d'encetar noves formes de resoldre els conflictes. Catalunya vol votar i som molts i moltes els qui no tenim por, tenim il·lusió i ganes de construir un futur millor, amb més llibertat i amb més democràcia.