(Article publicat al Diari de Girona el passat 3 d'octubre del 2014). L'aigua
ha caigut a dojo a Girona aquests darrers dies, quelcom que no és
atípic ni aliè a la nostra terra. El règim estacionari del nostre
clima ho fa previsible, i la configuració territorial de la nostra
demarcació n'és una prova. Girona s'ubica sobre un immens llac
freàtic i això implica que a escassos metres sota terra hi ha
milers i milers de litres d'aigua. Malgrat això, els responsables
polítics, tècnics i empresarials que en el seu dia van decidir fer
passar el TAV per Girona es va entestar en ubicar aquest descomunal
projecte enmig d'una ciutat que no estava preparada per acollir-lo.
Quan
les obres van començar, ara fa més de 6 anys, tot van ser promeses
de prosperitat econòmica. El TAV ens havia de catapultar al món, i
les veus que gosàvem qüestionar aquest monumental i faraònic
malbaratament de recursos vam ser titllades de demagògiques i
enemigues del progrés.
Durant
aquests anys,
els responsables d'ADIF han actuat amb prepotència i opacitat,
mentre el govern tripartit i després el convergent continuaven fent
promeses i minimitzant l'enorme impacte de les obres sobre tot un
barri com Sant Narcís. Però la realitat s’ha anat imposant i les
promeses han quedat difuminades enmig d’una crisi econòmica brutal
i de proporcions desconegudes.
La
resposta del conjunt de la ciutat ha estat una indiferència poc
dissimulada. Els usuaris del TAV van inaugurar la línia fa més d'un
any, amb la meitat de les obres encara a mig fer. Tenim antic parc
central ben empantanegat, els anteriors responsables i interlocutors
d'ADIF han estat acusats de corrupció, i Sant Narcís ha patit una
profunda fractura física i psicològica agreujada per les incògnites
que encara avui planen sobre el projecte.
Com
a colofó, aquests
dies les pluges típiques de la tardor han ofegat la grandiositat de
l’obra i el servei ha quedat totalment paralitzat. Ha estat la gota
que ha fet vessar el got i que ha desfermat les ires i queixes
d’usuaris del TAV poc conscients de la realitat. El cúmul de
despropòsits que acumula aquesta obra faraònica i, per mi,
innecessària és una presa de pèl a tots els gironins i gironines.
Davant
d'això calen explicacions, solucions i assumpció responsabilitats,
per defensar la ciutat i garantir un compromís més ferm amb Sant
Narcís. Cal una delegació gironina àmplia i representativa que
s'entrevisti amb ADIF, perquè amb l’alcalde mitja setmana a
Barcelona fent de parlamentari el regidor d'Urbanisme Carles Ribas ha
quedat desbordat per la situació. Cal, també, fixar una data
propera per fer el reivindicat Ple extraordinari sobre les maleïdes
i inacabables obres. I, finalment, cal denunciar ADIF pels
incompliments i per haver humiliat un barri i una ciutat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada