Sobre l'afer intern que ha viscut Unió Democràtica de Catalunya fa pocs dies a Girona no em pronunciaré perquè ni m'interessa ni val la pena (si us voleu situar, podeu llegir aquesta notícia). Però el fet que una qüestió tan estratègica i transcendent com és la regidoria de medi ambient (reconvertida en sostenibilitat) estigui en mans d'un representant de l'Opus Dei més radical i conservador no pot passar desapercebut.
La famosa carta que ha publicat Diari de Girona denota que efectivament Jordi fàbrega mai ha estat la persona idònia per encapçalar aquesta regidoria. La manca d'empenta i sensibilitat ambiental d'aquesta persona el va inhabilitar des del primer dia per imprimir ritme i empenta a l'àrea de sostenibilitat i és una llàstima perquè s'han perdut més de tres anys valuosos.
Vivim una era d'incerteses ambientals en l'àmbit global que té repercussions locals i la indiferència i fredor que ha demostrat aquesta persona (en coherència amb la seva ideologia) envers els problemes ambientals han paralitzat el desplegament d'una estratègia transversal que hauria de capgirar alguns dels problemes ambientals que patim. I en termes globals es pot dir que més enllà d'honroses excepcions, les polítiques ambientals mai han estat cap prioritat de l'alcalde Puigdemont i el seu equip. Han preferit fer concessions a sectors econòmics com el del turisme i els congressos que no pas escoltar i atendre les demandes ambientals.
Pel camí queden promeses de restaurar ribes i lleres de l'Onyar i el tràmit del Pla de Mobilitat (afortunadament en mans d'una regidoria amb més sensibilitat) però pel camí queda abordar una més eficaç política de residus, una millorar en la gestió i estalvi de l'aigua, l'energia, avenços en educació ambiental (trista, enyorada i desmantellada Caseta de la Devesa!), millores en biodiversitat i gestió del territori, signatura de convenis, aplicació de setmanes europees, més suport a entitats ambientalistes i política transversal que situï en un apartat destacat de l'agenda de govern tot el que fa referència al medi ambient i les derivades socials.
Carles Puigdemont va prendre el relleu a 32 anys d'equip de govern del PSC i els aires de canvi que s'albiraven es van convertir ben aviat (per la via d'un cartipàs pactat a base de quotes i equilibris de partits i poder) en una continuïtat conservadora que ve de molt lluny. El regidor Jordi fàbrega, fidel a la ideologia ultraconservadora, es va acomodar al càrrec per anar fent la viu viu i canviar-ho tot per a què tot continui igual, al més pur estil "Gattopardo".
Des de l'oposició d'esquerres se li ha demanat la dimissió fins a dues vegades, primer la CUP i després ICV-EUiA però no ha servit de res. El resultat és que tenim un equip de govern sense propostes i políticament esgotat. La federació conservadora que aparentment va prendre el relleu al tripartit no dóna per més i molt probablement les urnes s'encarreguin de demostrar-ho. Dit això també és cert que la dreta econòmica, política i social sap perfectament que Girona és avui una plaça forta per ells. I això convé no oblidar-ho. En parlarem en un altre article.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada