dissabte, 15 de novembre del 2014

Decretar un rescat social i humanitari

Vivim en plena era dels rescats. El règim polític i econòmic que va néixer el 1978 a l'estat espanyol enmig de la crisi sistèmica general (petroli, esquerdament de l'estat de Benestar europeu, emergència del neoliberalisme...)  ha acabat sent rescatat i engolit pel propi sistema. Tota una metàfora.

El sistema financer espanyol ha estat rescatat per l'estat a través d'injeccions monetàries que han endeutat la societat per moltes dècades. El rescat de l'AVE, l'imminent rescat del sector elèctric i energètic (Castor ha estat el primer), el rescat de les autopistes...; són els símptomes de la decadència d'un règim i d'un sistema capitalista que s'està esfondrant més ràpid del que tothom havia previst. Però seguint fil per randa la lògica antiga de "socialitzar les pèrdues i privatitzar els guanys", els sectors poderosos han pogut jugar al monopoli saben que podien malbaratar sense límits i gaudir de luxes inconfessables perquè l'estat els rescataria. En canvi, les famílies i la classe treballadora assetjada per l'atur, la precarietat laboral, el baix poder adquistiu i la violència desfermada de la banca criminal (desnonaments) ha estat abandonada a la seva sort.

Davant d'aquest panorama de fallida i caos que dibuixa l'esfondrament del capitalisme són diversos els economistes (Costas Lapavitsas, Vicenç Navarro, Miren Etxezarreta, Manuel Bosqueta, Piketin, Krugman, Stiglitz, Paul Samuelson...) que des de diversos enfocaments que van de la socialdemocràcia fins al centrisme passant per l'anticapitalisme, han alertat que el sistema capitalista necessita alternatives que el substitueixin abans no sigui massa tard.

Heus aquí algunes propostes de mínims per a evitar el col·lapse i rescatar la societat tot preservant els drets socials i laborals de la ciutadania alhora que es prenen mesures per evitar la destrucció de la naturales. Sabem perfectament que aquestes propostes topen amb moltes resistències i que implementar-les requereix de grans majories socials que les avalin. Sabem també que les castes i oligarquies es protegeixen i han desenvolupat un corpus jurídics que impedeix aplicar-les d'un dia de l'altre. Com deia son un programa de mínims però en el fons son un programa de lluita i combat apassionant. 

Habitatge

Cal fer canvis legislatius que garanteixin l'accés universal a l'habitatge. Diverses mesures que es poden prendre és prohibir per llei tenir més d'un habitatge o que l'estat garanteixi lloguers raonables (no més de 200 euros) tot expropiant els parcs d'habitatges en mans de la banca i les immobiliàries. Els ajuntaments necessiten més competències i disposar de més parc d'habitatge La llei ha de prohibir l'especulació i recuperar el valor d'ús de l'habitatge. Cal impulsar cooperatives d'habitatge i fixar preus màxims. Comerciar amb els habitatges ha d'estar molt controlat per la democràcia.

Energia

Expropiació immediata de la xarxa de distribució i nacionalització del sector energètic. Impuls a la creació de les cooperatives energètiques i tancament de les nuclears. Foment de l'autoconsum i les energies renovables alhora que es prohibeix el malbaratament energètic i l'emissió de CO2. L'objectiu és desconnectar-se de l'oligopoli energètic, garantir el subminstrament de l'energia i aturar les emissions de CO2 amb el consegüent canvi climàtic, autèntica amenaça per a la supervivència del planeta. Sistema de bons socials per a garantir el subministrament  energètic alhora que es desenvolupa un pla nacional pel bon ús de l'energia.

Aigua

Nacionalització i municipalització dels sistemes d'emmagatzament, distribució i abastiment d'aigua potable. Es prohibeix el malbaratament i es prioritza l'accés a l'aigua potable com a bé bàsic per a garantir els mínims que exigeix la Declaració Universal dels Drets Humans.


Drets Laborals

Supressió de les rígides reformes laborals impulsades per les patronals sota les directrius de l'FMI i les forces vives del capitalisme i que han estat aprovades pels principals partits polítics i acceptades per les grans centrals sindicals. Aquestes successives reformes han laminat els drets laborals i sumit la classe treballadora en la misèria, la flexibilització permanent i unes condicions d'esclavatge assimilables a les del segle XIX. Foment del cooperativisme laboral i una nova cultura del treball basada en el bé comú i que superi l'actual paradigma de la competitivitat irracional. Obligar les empreses a contractar més personal, repartir la feina i fixar un salari màxim i mínim orientat a garantir la dignitat de les persones i aturar la proliferació de rics. Prohibir l'atur per llei.

Transport

Aturar la construcció d'AVE's, d'autopistes i de grans infraestructures aeroportuàries que destrueixen el territori i no son útils a la majoria de la població. Recuperar les inversions per a la xarxa ferroviària de MD i rodalies alhora que s'estableix un sistema d'abonaments que garanteixi el dret a l'accessibilitat de la ciutadania. Potenciar el transport públic basat en tren, autobús, tranvia i responsabilitzar les empreses del transport de les plantilles de treballadors. Prohibició d'accedir al centre de les ciutats en cotxe i subvencionar un pla per a què cada ciutadà català disposi d'una bicicleta. Pla de construcció d'una xarxa de carrils bici que estructuri els sistemes urbans de Catalunya i desenvolupi una bona connectivitat entre diferents nuclis urbans. Aturar l'actual model de mobilitat basat en el vehicle privat i desviar les mercaderies a la xarxa ferroviària alhora que es redueix el consum de petroli a causa del transport de mercaderies. Fomentar la producció i distribució local i limitar per llei el nombre d'emissions de CO2 per persona.

Serveis Mínims Garantits

L'estat i l'administració ha de garantir uns serveis mínims de consum de productes de primera necessitat per al conjunt de la població. Alimentació, medicaments, roba i calçat han d'estar controlats per la llei i s'ha d'impedir que els gegants de la distribució tèxtil i alimentaria continuïn engruixint a llista Forbes. Pla de subvenció i rescat per a famílies afectades per la crisi i infraestructura per a garantir aquests subministraments de mínims