Des de fa uns quants anys no em canso de repetir que el segon principal problema de Girona és l'arribada del TAV i els efectes destructius que aquest ha tingut al cor de la ciutat. El primer problema és la crisi econòmica i social que hi ha a Girona fruit de la crisi civilitzatòria que ha desfermat el capitalisme desbocat a nivell global i especialment del sud d'Europa.
Però insisteixo en què l'arribada del TAV ha generat més perjudicis que no pas beneficis i això fins i tot ho admeten alguns dels seus defensors. Com es pot veure a la portada digital del diari El Punt/Avui, el tema continua suscitant polèmiques i opinions contrastades després de quasi 7 anys d'obres.
Si us he de confessar la veritat jo estic tan tip d'aquest tema com ho estan els castigats veïns de Sant Narcís i reconec que em sulfuro i m'encenc (igual que ho ha fet l'amic Joan Olòriz en un escrit al seu blog) quan penso en la catàstrofe que han organitzat els defensors a ultrança d'aquesta infraestructura subvencionada que ha arruïnat i desactivat el servei de rodalies d'aquest país. Fa pocs dies l'amic Narcís Sastre (geògraf i vinculat a CDC) escrivia un article sobre la idoneïtat de l'estació enmig del Parc Central. Per en Narcís Sastre no hi ha cap errada en haver escollit el Parc Central per ubicar la megaestació!
Però com us deia, servidor n'està fins als dallonses d'aquest tema. Fart de veure com la casta en tota la seva magnitud no demana perdó ni assumeix responsabilitats. Aquí ni Déu dimiteix i qui dia passa any empeny. Els regidors responsables del tema apareixen com bolets i després desapareixen (Pluma, Salamaña, Fàbrega, Ribas...) i els sàtrapes que ens van endollar això continuen lliures i campant com aquell que no vol la cosa. Pel mig hi ha hagut casos de corrupció, inundacions, dispendi de recursos públics i mala planificació total, manca d'informació, manca de transparència, prepotència i molta misèria moral.
El Sant Cristo gros que ara té una moguda judicial de les grosses, no s'ha dignat ni a demanar disculpes ni a donar la cara. Aquí es va prometre de tot. Se'ns va enredar amb l'AVE, se'ns va enredar amb el debat de si estació dins o fora de Girona i se'ns va enredar amb la mida de l'estació. I de moment cap debat públic, cap reconeixement de culpa i cap dimissió, per descomptat. Les elits polítiques, el tripartidisme (PP, PSOE,CiU) i els seus amics d'ERC es van conjurar per encastar al bell mig de Girona aquesta monstruositat mastodòntica.
Mentrestant els usuaris de rodalies han de continuar patint per culpa d'un sistema ferroviari que ha apostat cegament per aquesta porqueria d'alta velocitat que es dilapida els recursos econòmics a cabassos. Mentrestant els veïns que viuen a les rodalies del Parc Central han de continuar patint les misèries d'unes obres que no hi ha manera que s'acabin (igual que els veïns del barri de la Sagrera de Barcelona) i mentrestant els comerciants que encara resisteixen a Sant Narcís continuen patint i agonitzant.
Mentrestant la Generalitat no dóna pistes de l'estació de busos que s'ha d'ubicar al Parc Central (entrada massiva de busos enmig d'una rampa i que pot crear importants bosses de contaminació). Si per alguna cosa ha destacat la Generalitat en aquest afer és per la seva inoperativitat absoluta, la seva irresponsabilitat i la seva ineficàcia. Mentrestant el tetrapartit gestiona i gesticula i demostra que no és millor gestor que aquells a qui critica i acusa d'antisistema.
En fi, el segon problema més greu de Girona continua sense resoldre's i dificilment els cants de sirena del duo gironí que va anar a Madrid resoldran la situació. S'apropen eleccions i sincerament estic ben tip i retip de les promeses i les campanyes electorals inacabables. Ara sobre la taula hi tenim la promesa feta en Ple de l'Alcalde de fer un Ple extraordinari sobre aquest tema en el marc d'aquest trimestre. Veure si la promesa és també fum...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada