Una veïna de la nostra ciutat va traslladar-me ara fa uns mesos una interessant proposta, una engrescadora iniciativa. El segle XXI és farcit de reptes i problemàtiques, per citar-ne només unes poques i no saturar als lectors d'aquest blog n'enumeraré tres.
El problema de l'habitatge. L'habitatge al nostre país pateix greus problemes estructurals. Hem especulat amb l'habitatge i entre tots ( amb l'impuls dels bancs, les immobiliàries i les administracions però també amb la complicitat d'una part important de la ciutadania) l'hem convertit en un simple valor de canvi i això ha estat demolidor per aquest bé necessari per a la cohesió de la Nació.
El problema de la gent gran. La gent gran s'ha convertit en una càrrega en la societat moderna, dispersa i fragmentada del segle XXI. Les cultures tradicionals que respectaven la gent gran i la cuidaven s'han esvaït. Avui, la gent gran és o bé un negoci de residències o una nosa i la nostra societat ha preferit renunciar a cuidar aquest patrimoni de saviesa que és la gent gran. És un fet que hem convertit la gent gran en una nosa i és un fet que molta gent gran viu sola i que és víctima d'una de les epidèmies del món modern: la solitud!
El problema de la manca de recursos. Una part important del nostre veïnatge no té feina o la té precària. Hi ha persones joves i de mitjana edat que tenen enormes dificultats per tirar endavant i cobrir les necessitats més bàsiques com son alimentació, vestit, calçat, lectura, assistència sanitària, cultura....La crisi ha generat una nova generació de pobres que han vingut per quedar-se.
La proposta de la veïna és habilitar un edifici de Girona i que hi puguin viure persones grans que viuen soles i persones joves amb pocs recursos. Les persones grans que disposen de pensions dignes però que estan soles poden fer un pla econòmic i conviure en un mateix edifici amb espais privats i espais comunitaris amb persones joves amb pocs recursos. La idea seria crear una cooperativa de serveis i que l'ajuda mútua entre ambdós col·lectius sigui recíproca.
És només una proposta i segur que no faltaran veus que la qualificaran d'utòpica i irrealitzable. Però penso que no és una proposta nova i que en certa manera ja existeix en d'altres llocs, fins i tot a Girona però en l'àmbit de la iniciativa privada. Tenim també l'exemple de la CIC i experiències similars arreu d'Europa. Ens cal innovar i fer de la emprenedoria social una estratègia que complementi l'Estat de Benestar, que al pas que va el capitalisme se'l carregarà en dos dies.
Soc dels que creu que l'utopia ens dóna la força i l'empenta per avançar per fer-la realitat i que pel camí fem feina que queda, que ajuda a la gent. Sovint les coses semblen impossibles fins que passen. La frase no és meva i suposo que no cal dir de qui és, oi?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada