Acabo una etapa, però la lluita continua

Som a ple hivern, i avui fa fred. Rumio i reflexiono sobre l'article que estic escrivint i arribo a la conclusió que això d'escriure no fa per mi. Trobo molt estimulant aquest exercici intel·lectual però per més que m'hi poso em costa sintetitzar, i tinc tendència a allargar-me i allargar-me. En tot cas, després de pensar-hi moltíssim, finalment ha arribat el moment d'explicar les raons de la meva decisió de no encapçalar la llista de la CUP de Girona a les properes eleccions municipals. Intentaré no ser massa llarg.

Acabem d'encetar el 2015 i el 2002 vaig tenir el primer contacte amb la CUP a Girona, han passat quasi 13 anys. 13 anys de la meva vida que he dedicat a militar per uns ideals que m'acompanyaran sempre. Fa poc algú va preguntar-me quan vaig començar a fer política, i vaig respondre que des dels 9 anys quan vaig veure que uns paios abocaven oli industrial al riu Ter. Em va generar una indignació i un esperit de revolta que  recordo com el meu primer acte de consciència política. Ha plogut des de llavors, i de fet no he deixat de revoltar-me ni un sol dia. Han estat molts anys de militància, amb moments durs i moments dolços.

Bé, la qüestió és que circumstàncies personals, familiars i laborals han pesat molt a l'hora de decidir que no tornaré a presentar-me a les eleccions municipals de Girona. M'estimo massa la meva ciutat com per no poder estar al 100% i dedicar-me amb cos i ànima a la Girona popular i dels barris que estimo i somnio més lliure, justa, solidària i sostenible. Crec que és bo que hi hagi rotacions, gent amb noves idees i estils de treballar. Tanmateix, fins al darrer segon d'aquest mandat treballaré incansablement perquè és la meva obligació i perquè és una feina que faig molt a gust. I evidentment, després de les eleccions continuaré lluitant i fent feina, encara que no sigui com a càrrec electe.

La decisió de no presentar-se a les properes municipals és també compartida per l'Anna Pujolàs, regidora de la CUP a l'ajuntament. Tant l'Anna com jo estem sotmesos al codi ètic de la CUP que vam subscriure quan vam prendre possessió del càrrec, i tant ella com jo hauríem pogut repetir un mandat més. Però per les raons ja he explicat més amunt tant l'Anna com deixarem de ser regidors i portaveus de la CUP a partir del maig.

En tot aquest temps hem conegut gent fantàstica i viscut moments molt emocionants. Recordo els inicis de la CUP a Girona quan un jove Dani Cornellà i un parell de veterans incombustibles com en Toni Lecha i en Joan Daunis feien mans i mànigues per aplegar forces al voltant del projecte de la Unitat Popular. Gent com en Guillem Terradas, en Francesc Fernandez i en Xevi Navarro s'aplegaven al voltant del projecte de la CUP. Eren temps de forta contestació social. Encara ressonàven els batecs del moviment antiglobalització, i l'oposició a les ETT's, la guerra d'Iraq i la lluita pel país, la terra i la llengua eren a l'ordre del dia de la CUP i l'esquerra independentista. Nova gent s'incoporava al projecte. Així vaig conèixer en Toni Rico i l'Anna Pujolàs, en Lluís Sales, en Josep Jovani, en Biel i en Joan i tants d'altres que vam decidir lluitar al carrer i a les institucions.

La veritat és que aquests anys hi ha hagut de tot. Hòsties amb la policia, manifestacions, concentracions, corredisses, pintades, detencions, mocions, campanyes, rodes de premsa, xerrades i actes..., i tantes altres coses. Sobretot he tingut ocasió de conèixer Girona i els seus barris. He conegut tanta gent que se'm faria difícil enumerar-los a tots i totes. Però no és de batalletes que volia parlar-vos sinó de futur. I el futur de la CUP a Girona està per escriure perquè encara tot està per fer.

Ara mateix em queda una sensació agredolça, de no haver pogut fer més per Girona, per la seva gent. No haver sabut ni pogut solucionar alguns dels molts problemes que he conegut en aquesta etapa d'electe que vaig encetar el maig de 2011. El municipalisme que a mi m'agrada, a peu de carrer, és també molt sofert perquè requereix molta dedicació i esforç, i genera també frustració perquè el realisme i la dimensió de les coses sovint s'escapa d'esquemes preconcebuts. Però puc dir que ha valgut la pena i ho tornaria a fer. Amb tot, vull demanar perdó a tots aquells i aquelles que s'hagin sentit decebuts amb mi; ho he fet tan bé com he sabut.

L'aprenentatge acumulat durant aquests anys és d'un gran bagatge i em refermo en la necessitat d'estendre i democratitzar la democràcia. I que una bona manera de fer-ho és que gent normal i corrent entri en política i es comprometi amb la gestió diària de la nostra ciutat. Una gestió que no està exempta de complexitats i contradiccions, però que és imprescindible pel progrés col·lectiu dels nostres conciutadans. La tasca d'oposició d'aquests anys ha estat dura i n'hem après una mica. Però sobretot, sobretot, ha valgut la pena escoltar i aprendre de la gent. Amb això em quedo, amb l'escalf que la ciutadania ens ha donat. 

Com us deia, el futur està per escriure i el projecte de la CUP a la ciutat continua creixent i redefinint-se. Ara mateix l'esquerra independentista disposa d'una densa xarxa de complicitats i la lenta però ferma construcció de la Unitat Popular va fent el seu camí, pas a pas. L'assemblea de la CUP està immersa en un procés de renovació i d'aquest procés en sortirà enfortida. En breu es faran públiques les dates de les assemblees obertes i del procés per rellançar amb més força el projecte municipalista de la CUP a la ciutat de Girona. Jo faig una passa enrere i deixo la primer línia com a portaveu per deixar lloc a gent nova. Però alhora faig una passa endavant per continuar la lluita. Estic al servei de la ciutat i podríem dir que la meva etapa com a electe gironí arriba a la seva fi. I torno al meu lloc de treball. Ens veiem als carrers perquè la lluita continua. Salut i visca la terra lliure!