Reunió sobre la comissió d'Aigües de Girona (AGISSA)

A primers de gener es va realitzar la segona sessió de la Comissió de Control Financer i d'Eficàcia de l'empresa mixta AGISSA. En aquesta segona sessió hi va assistir el Conseller Delegat de l'empresa mixta. Se li van fer diverses preguntes i encara a hores d'ara no hem rebut l'acta. Servidor i d'altres regidors vam fer una extensa bateria de preguntes, algunes de les quals no va obtenir resposta. 

A partir d'aquesta segona sessió va aparèixer una notícia a la premsa (Ràdio Girona - SER) on s'afirmava que abans del contracte actual l'ajuntament havia deixat de rebre 30 milions d'euros. I això va provocar la reacció immediata de l'alcalde de Girona i d'altres partits. Les pressions per desmentir la informació i fins i tot per desfer la comissió de control no s'han fet esperar. Demà dilluns hi ha una reunió de la Comissió de Control, hi anirem a defensar la continuitat de la comissió i que es publiquin les actes de cada sessió. I per properes sessions demanarem que es facin al saló de Plens i es retransmetin en directe per internet. Si la informació no es fa pública la CUP difondrà de tota la informació que disposa en els propers dies. 

La periodista de la SER que va signar la nota es basava en un simple càlcul matemàtic i una senzilla extrapolació. Si a partir de 2012 es fixa un cànon de concessió fins a l'any 2020 el qual implica que els tres ajuntaments rebran una quantitat de 12 milions d'euros, llavors com és que entre els anys 1992 i 2012 no es va rebre cap canon ni cap compensació econòmica?

Aquesta suposició l'ha fet molta gent i no només a Girona. L'externalització de serveis públics en general i de la gestió de l'aigua en particular és una constant arreu de Catalunya. I la Sorea de torn, així com d'altres empreses que s'han llançat damunt dels serveis públics, han seduït a alcaldes i càrrecs públics amb quantiosos cànons i compensacions econòmiques.

Podria ser que la periodista de la SER no tingui proves amb les seves afirmacions amb el cànon concessional. I una bona manera que té la ciutadania de comprovar-ho és llegint a fons el contracte anterior al del 2012. El contracte el té l'ajuntament i la ciutadania hauria de poder tenir-hi accés.

Sobre els cànons concessionals, hi va haver una època en que molts ajuntaments feien calers especulant urbanísticament, i llavors no calia anar a cercar recursos amb cànons . Tot i així també caldria analitzar en quins termes es dissenyaven els els contractes de concessió de gestió de serveis públics, i qui decidia quines obligacions s'hi fixava. Tot i així això dels cànons és molt qüestionable perquè les empreses que volen allargar les concessions a canvi de prestar el servei fan molts números abans de signar res. Quelcom similar passa amb les autopistes, llargues i sucoses concessions a canvi de prestar serveis.

Sigui com sigui les empreses s'asseguren els ingressos de les concessions (i acumulen beneficis) perquè saben que els ciutadans continuarem consumint els serveis que les concessionaries presten, amb el vist-i-plau de l'administració local. Però a algú se li ha acudit mai pensar que si aquestes empreses tenen beneficis és perquè el servei que presten és molt car? Jo estic convençut que l'aigua podria ser més barata i que se'n podria estalviar molta més. I si no és així que vinguin i ho demostrin.