ERC, entre la moderació calculada i el silenci envers el drama social que viu Catalunya.

La sigla història ERC és pot dir que està totalment devaluada ideològicament. La reivindicació republicana ha quedat reduïda a la mínima expressió i l'eix social que representa la primera lletra de la sigla és purament ornamental. Esquerra Republicana de Catalunya s'ha quedat bàsicament amb la tercera lletra de la sigla, un partit català que ha anat derivant en pur institucionalisme i en anar a remolc o bé dels socialdemòcrates descafeïnats o bé de la dreta catalana.  Quelcom similar ha passat amb la socialdemocràcia europea, que ha assumit el discurs del capital i s'ha assimilat als plantejaments neoliberals amb simples matisos de forma. 

Personalment tinc una gran simpatia per Joan Tardà i el seu discurs contundent i és una pena que no abundi més gent com ell a ERC. Malauradament aquest partit va practicar el poltronisme amb el tripartit i avui s'ha rendit al seguidisme de CIU.

La crisi salvatge que va fer esclatar el capitalisme i la subsegüent crisi social que s'ha desfermat a Catalunya s'ha traduït en silenci i neutralitat per part d'ERC. La seva tàctica de supeditar-ho tot al procés sobiranista i per tant d'assumir la política econòmica de CIU i les elits econòmiques està fent molt de mal a Catalunya i les classes populars.  Ja en temps del tripartit el seu silenci en clau social i nacional era una tàctica de supeditació, en aquells moments en nom d'interessos purament de partit.

Però la crisi que vivim avui no dóna per ambigüitats i el seguidisme  a CIU per part d'ERC està allunyant a importants capes de les classe populars catalanes del discurs sobiranista. I això es deu en bona mesura a aquest silenci còmplice amb les ànsies privatitzadores de consellers com Boi Ruiz.

La veritat és que entre el discurs liberal de CIU en matèria econòmica i el discurs socialdemòcrata d'ERC i altres partits similars, hi ha poques diferències. La supeditació al lliure mercat i les directrius de la Troika és similar i només hi ha uns pocs matisos entre un i altre partit.

A Catalunya ERC es fa seu el discurs del dèficit fiscal entre Catalunya i Espanya i al·lega que si Catalunya pogués disposar de tots els recursos que genera això permetria fer més polítiques socials. Però mentre no arriba la independència apuntala al govern d'Artur Mas i s'empassa gripaus com ara la reculada del 9N o la privatització de la sanitat i l'educació.

Tothom sap que aquest discurs econòmic és poc consistent però tant ERC com CIU el defensen. Però no ens expliquen com quedarà el tema dels passius i els actius entre ambdós estats un cop es produeixi la independència i tampoc ens diuen quin model social i econòmic tindrà el nou estat. Es limiten a dir que amb la independència tot rutllarà i mentrestant tant CIU com ERC fan seu el discurs econòmic de la troica i les retallades, dels ajustos i del capitalisme més salvatge i deshumanitzat.

Entenc que CIU tingui aquest discurs però no puc entendre de cap de les maneres que ERC no protesti més enèrgicament amb episodis com el de BCN Word, la venda d'ATLL o la privatització de CAP's i hospitals. De la mateixa manera que és inadmissible que permeti que Unió Democràtica de Catalunya controli les polítiques ambientals i desmantelli els parcs naturals del país. Estic convençut que hi ha gent d'ERC que desaprova això i que voldria alçar la veu contra les retallades i el capitalisme senil i amoral que ens governa.

Com a independentista que somnia amb una Catalunya lliure autogovernada i sense tuteles de l'imperi espanyol ni de la Troika soc conscient que actualment estem molt encotillats per les institucions de l'estat espanyol, però també soc molt conscient que la classe treballadora d'aquest país no pot seguir tolerant que una colla de neoliberals formats als laboratoris del capitalisme ens governin el país amb ma de ferro i voluntat retalladora de drets laborals, socials i econòmics.

Si volem que Catalunya esdevingui un país lliure i sobirà, una república nova, social i democràtica, hem de desempellagar-nos de les polítiques privatitzadores i de classe que impulsa el govern d'ARtur Mas amb el suport d'una ERC supeditada i submissa als interessos del capital. I espero que en aquest viatge apassionant que ha emprès el nostre poble ERC es declini definitivament per les classe populars i pari d'apuntalar un govern convergent i decadent.