Un país sense rius és un país sense història

Un país sense rius és un país sense història

En un petit territori del nord-est peninsular, s'alça un sistema muntanyós travessat per planes i rius. Les comarques gironines, travessades de ponent a llevant pels contraforts pirinencs i prepirinencs, s'obren al mar a través de la plana empordanesa i selvatana. 

Un  territori que és coronat al sud pels cims del Montseny i les Guilleries, peces centrals del famós i conegut sistema pre-litoral català que és complementat per les serralades litorals catalanes, més a llevant. Les Gavarres, l'Ardenya, el Montgrí, les muntanyes de Begur, la serralada de Marina, les Cadiretes...son una barrera entre el mar i la plana prelitoral que s'esten per les diferents comarques naturals que conformen aquesta demarcació coneguda com a provincia de Girona o com a comarques gironines. 

Un territori travessat i irrigat per rius que neixen al Pirineu o a la serralada prelitoral. El Ter, el Fluvià, la Muga, la Tordera, son les principals arteries fluvials que modelen el paisatge i donen personalitat al territori. Rius que han estat aprofitats per la ma de l'home des de temps immemorials i que han impulsat les activitats econòmiques que s'han anat desenvolupant en aquest territori ja des del neolític fins a l'actualitat.

Primer l'aigua com a font de recursos pesquers i per regar les zones agrícoles, després com a força motriu per fer anar molins. Més tard va ser la revolució industrial la que va aprofitar la força hidraulica dels rius per a impulsar el creixement econòmic del país. Actualment el turisme, la indústria, els usos urbans i el reg de l’agricultura intensiva i extensiva son les activitats econòmiques que aprofiten el recurs de l’aigua i els rius i sense els els quals no podrien existir.

Activitats econòmiques i humanes que han deixat petja en el paisatge i el territori. Activitats totes elles que han tingut impacte en els nostres cursos fluvials, malauradament sovint amb cost ambiental irreversible. El paisatge que envolta els rius, caracteritzat pel bosc de ribera, està carregat d’història i de valors ambientals, culturals i recreatius. Però malauradament sembla ser que a casa nostra no es valora prou l’immens patrimoni natural i cultural que representen aquestes masses d’aigua tant fràgils i alhora tant explotades.

Els disbarats que s’han comès amb el Ter, que és transvassat a l’àrea metropolitana de BCN, son monumentals. Només comparables amb l’explotació intensiva que pateix tot el Ter i la seva xarxa d’afluents a causa del turisme de la Costa Brava i les àrees de consum de l’àrea metropolitana de Girona. I no parlem ja dels impactes generats pel reg intensiu de les zones agrícoles de les planes. Contaminació química de les aigües, cabal insuficient, poca cura de les ribes, insuficient protecció dels hàbitats i les espècies que hi habiten...son alguns dels ingredients habituals de la pressió a la que sotmetem al Ter.

Parlo del Ter explicitament però també ho podria fer del Fluvià, de la Muga, del Daró, de la Tordera. Tenim un paisatge i un patrimoni fluvial excepcional però curiosament no el valorem prou i no hem sabut ni volgut preservar aquests tresors de biodiversitat que tenim a les comarques gironines.

La nostra història mil·lenària està estretament vinculada als nostres rius, testimonis directes del nostre naixement com a nació . Dissortadament, la nostra societat contemporania i postindustrial està en condicions de transformar-se en una societat insostenible que està presenciant la mort dels rius que ens envolten. Com deia el poeta, si perdem la terra i el paisatge perdem la llengua i la història i si perdem això ho perdem tot perquè al capdevall en què ens convertirem si perdem el nostre hàbitat?

. Repensem-ho tot si us plau i treballem per salvar rius i rieres de la barbàrie de l’hipercreixement insostenible.