En defensa dels gossos. I en contra de la tinença irresponsable dels animals!

La tinença i domesticació dels animals es remunta al neolític i és en civilitzacions del Creixent Fèrtil i de la Mediterrània on el fenomen és més antic. En canvi en d'altres indrets del planeta el fenomen és contemporani i es remunta al segle XIX. La civilització egipcia va ser un bon exponent de domesticació d'animals per a la companyia, i aquesta pràctica ha acompanyat la societat al llarg de la seva història. A Catalunya el fenomen ja és un fet urbà a partir del segle XX però no és fins a finals de segle que aquest es converteix en massiu.

Personalment he tingut un gos durant 15 anys. 15 anys de la meva vida que vaig compartir amb un animal que em va donar moltes coses, i puc afirmar que mai oblidaré en Tom, aquell ca barrejat que vam recollir del carrer quan uns desaprensius el van abandonar a la seva sort. Van ser uns anys fantàstics i vam poder gaudir d'un animal que es va convertir en un membre més de la família. La seva mort ens va causar un dolor infinit i una tristesa que és difícil d'explicar en paraules. Vam aprendre molt d'ell i ens queda el record de qui va ser com un germà per mi.

Segur que hi ha qui no pot entendre això, qui dirà que és irracional estimar un animal i que és una collonada de quatre romàntics sentir-se tant vinculat a un gos. Però així és la vida i al món hi ha de tot. Tanmateix, mai em cansaré de reivindicar el vincle entre animals i persones i com d'especial en pot arribar a ser.

Però d'aquells 15 anys també en recordo la feinada, les passejades diàries que tot animal necessita, que no poden ser curtes ni efímeres ni intermitents. Han de ser diàries, llargues i no només en l'entorn urbà i dur de l'asfalt i el ciment calent a l'estiu i fred a l'hivern. Un gos necessita córrer, trescar en jardins i boscos i molta estona per fer les seves necessitats, estirar les cames i ensumar la natura. I això no tothom està disposat a fer-ho. A més cal tenir cura del menjar diari, que ha de ser variat i saludable, s'han de fer revisions veterinàries i cal tenir present que les vacances i la vida social no talli el vincle amb l'animal. Per això penso que no tothom està preparat per tenir un animal i que caldria ser més responsable a l'hora de prendre una decisió al respecte.

Un altre tema és el dels animals exòtics que alegrement es venen en botigues i superficies comercials. Personalment prohibiria el comerç de rèptils i anfibis. El tràfic il·legal o legal d'aquests animals és molt cruel; els cacen de forma indiscriminada o els crien en condicions molt precàries, després han de creuar mig món en vaixells i avions i molts d'ells es moren pel camí. Però dissortadament la venda d'aquests animals s'ha normalitzat i el consumisme més acrític, cruel i absurd ha fet estralls.

Per tots aquests motius crec que cal revisar l'ordenança de tinença d'animals i redactar noves normes que garanteixin el benestar dels animals de companyia com ara gats i gossos i que es prohibeixi a Girona la tinença d'anfibis, rèptils i ocells d'origens llunyants. A més cal aplicar de forma implacable les lleis de protecció d'animals, cosa que dubto que ara mateix s'estigui fent.