OXI. Un cant a l'esperança i contra la hipocresia estúpida de la UE

Grècia, la petita nació mil·lenària i mediterrània que frega el mar negre i que se situa a les portes de l'Orient Mitjà, acaba de dir que no, que no accepta les imposicions de la dictadura del deute i dels seus creditors.  Una petita nació d'11 milions d'habitants, que al 2008 tenia un PIB de 242.000 M€ i que aquest passat 2014 l'ha tingut de 179.000 M€, ha dit que prou, que no està disposada a seguir-se rendint als dictats de la Gran Alemanya i les institucions de la Troica, obsessionades a mantenir una disciplina fiscal a costa dels patiments de la ciutadania. 

Una petita nació rebel·lada i lluitant per la seva sobirania. Una petita nació qualificada despectivament com a PIGS i amb un deute del 180% del seu PIB, una herència insostenible i impagable que en cas de no reestructurar-se farà la vida impossible a les generacions futures d'aquesta petita república hel·lènica. Amb un atur del 26% i una contracció tant brutal de fins al 25% del PIB, la coalició Syriza ha hagut de plantar cara enmig d'un clima d'adversitat i animedversació. El discurs de la por brandat per la Troika no era fàcil de contrarrestar i la dreta mediàtica, política, econòmica i veïnal s'ha abraonat de valent contra la república grega, bressol de democràcia i civilització. 

La ciutadania grega, organitzada en associacions i col·lectius, porta quasi una dècada de mobilitzacions exemplars. Jo mateix, he tingut un discurs crític amb Syriza i el seu discurs de moderació i reforma, però finalment hem hagut d'acceptar que la fermesa de Syriza ha acabat esdevenint una potent ruptura amb la dictadura del deute i la Troika. Una ruptura amb unes polítiques d'enginyeria social que les burgesies europees a través de la UE han aplicat de forma implacable.

Fins ara és el BCE el que decideix la política econòmica i aquest instrument al servei del capitalisme s'ha demostrat inútil per l'interès general i col·lectiu. L'enginyeria social cruel i despietada que exigeix la troica és una dictadura encoberta i un cop d'estat camuflat que ha acabat desfermant una mena de guerra de baixa intensitat. Les oligarquies financeres i econòmiques contra un poble sofert i humil. 

La resposta grega és dignitat, esperança, valentia i desobediència, una formula que dóna resultats a llarg termini, tal i com ha quedat demostrat. Una formula que a Catalunya s'ha descartat. Ha estat fastigós copsar com CDC i el sobiranisme transversal s'ha afegit al discurs de la por contra Grècia i s'ha arrenglerat amb la dreta més casposa, intolerant i hipòcrita de la UE. Els opinadors a sou de CDC i els seus aliats porten setmanes atiant l'odi i l'animadversació contra el poble grec, escurant tòpics i mentides fins a l'extenuació. Però el procés grec és imparable, i tindrà repercurssions arreu d'Europa i m'atreveixo a dir del món perquè el capitalisme depredador ha patit una dura i humiliant derrota. Gaudim d'aquesta victòria grega i preparem-nos per més batalles en defensa de la sobirania.