El moviment independentista s'ha convertit en majoritari, transversal i central. El creixement del moviment ha estat imparable després d'haver-se gestat durant dècades. Som en una moment decisiu de la història i el temps dirà si som capaçós de culminar amb èxit el moment especial que vivim.
La transversalitat inherent a un moviment de masses rupturista com és l'independentista ha fet aflorar enormes contradiccions i la dreta més radical, neoliberal i insensible amb l'eix social i ecologista ha emergit amb força. Més enllà dels posicionaments ideològics dels quadres i les direccions dels partits polítics conservadors, bàsicament PDEC i d'altres grups petits, hi ha una dreta radical i hostil al discurs ecologista i al concepte de justicia social .
Determinats sectors independentistes reguen el negacionisme del canvi climàtic i defensen aferrissadament el model de mobilitat basat en el vehicle privat tot esgrimint raons de llibertat individual. Efectivament, el pensament econòmic més liberal basat en Hayek i Fridman impregna la ideologia i praxi d'aquest sector de l'independentisme, que no dubta a acusar de comunistes antiquats a aquells i aquelles que defensen les reivindicacions ecologistes més bàsiques.
Sortosament, a l'ANC hi ha sectors ecologistes preocupats pels problemes ambientals que viu el país i el món. Des del canvi climàtic fins a la contaminació, passant pel col·lapse dels recursos o la situació dels rius i ecosistemes del país. És una realitat que a l'ANC hi ha sectorials ecologistes com també que molts dels militants independentistes estan implicats i entregats en causes ecologistes.Tanmateix, he observat que a les xarxes socials i en determinats ambients independentistes s'hi expressen un tipus de missatges molt hostils i agressius contra tot intent de regulació de l'activitat econòmica responsable dels problemes ambientals.
Quelcom similar va succeir quan el tripartit va governar la Generalitat ( 2003-2010). Llavors CIU i especialment els sectors mediàtics i econòmics de la dreta catalana, van orquestrar una agressiva i dura campanya contra la gestió del tripartit i es van dedicar a criminalitzar i ridiculitzar les polítiques ambientals. Actualment, en ple procés sobiranista des de fa anys, el creixement d'opcions d'esquerres com la CUP o CSQEP, ha fet aflorar un discurs de dretes pur i dur molt radical i totalment contrari a regular la mobilitat,la gestió de l'aigua, l'habitatge, l'energia o la rica biodiversitat del país.
Desconec en quins percentatges és dominant aquest discurs al si del moviment independentista aplegat a l'ANC però es detecta un pes important d'ideologia ultraliberal favorable a desregular. Un fort intervencionista sobre la democràcia ( el mercat és el millor regulador diuen!) inspirat en la dreta més dura i neoliberal, està impregnant un sector independentista que s'ha ancorat en un discurs quasi supremacista.
La reivindicació del dèficit fiscal amb Espanya és l'única pota social d'aquest sector de l'independentisme i preocupa al món ecologista el pes que puguin tenir en un futur els joves i agressius dirigents de dretes formats a escoles de negocis amb mentalitats neoliberals molt rígides i favorables a les grans empreses en detriment de la democràcia, el medi ambient i la justícia social.
L'assoliment de la independència i la creació de la República Catalana és un objectiu per si mateix, però és evident que vivim en un país amb problemes ambientals i socials, i és difícil entendre que aplicant les mateixes receptes econòmiques i polítiques que estem aplicant ara, puguem afrontar reptes globals com el canvi climàtic, el col·lapse dels recursos o la contaminació. País, ecosistemes, clima, justicia social...son conceptes estretament relacionats i de la gestió que en fem dependrà el futur dels catalans i catalanes de demà. Per això penso que és clau que el moviment independentista es deslliuri del discurs més neoliberal, egoista i reaccionari i s'obri a la solidaritat, la preocupació per l'entorn i el benestar del conjunt del poble.
Sortosament, a l'ANC hi ha sectors ecologistes preocupats pels problemes ambientals que viu el país i el món. Des del canvi climàtic fins a la contaminació, passant pel col·lapse dels recursos o la situació dels rius i ecosistemes del país. És una realitat que a l'ANC hi ha sectorials ecologistes com també que molts dels militants independentistes estan implicats i entregats en causes ecologistes.Tanmateix, he observat que a les xarxes socials i en determinats ambients independentistes s'hi expressen un tipus de missatges molt hostils i agressius contra tot intent de regulació de l'activitat econòmica responsable dels problemes ambientals.
Quelcom similar va succeir quan el tripartit va governar la Generalitat ( 2003-2010). Llavors CIU i especialment els sectors mediàtics i econòmics de la dreta catalana, van orquestrar una agressiva i dura campanya contra la gestió del tripartit i es van dedicar a criminalitzar i ridiculitzar les polítiques ambientals. Actualment, en ple procés sobiranista des de fa anys, el creixement d'opcions d'esquerres com la CUP o CSQEP, ha fet aflorar un discurs de dretes pur i dur molt radical i totalment contrari a regular la mobilitat,la gestió de l'aigua, l'habitatge, l'energia o la rica biodiversitat del país.
Desconec en quins percentatges és dominant aquest discurs al si del moviment independentista aplegat a l'ANC però es detecta un pes important d'ideologia ultraliberal favorable a desregular. Un fort intervencionista sobre la democràcia ( el mercat és el millor regulador diuen!) inspirat en la dreta més dura i neoliberal, està impregnant un sector independentista que s'ha ancorat en un discurs quasi supremacista.
La reivindicació del dèficit fiscal amb Espanya és l'única pota social d'aquest sector de l'independentisme i preocupa al món ecologista el pes que puguin tenir en un futur els joves i agressius dirigents de dretes formats a escoles de negocis amb mentalitats neoliberals molt rígides i favorables a les grans empreses en detriment de la democràcia, el medi ambient i la justícia social.
L'assoliment de la independència i la creació de la República Catalana és un objectiu per si mateix, però és evident que vivim en un país amb problemes ambientals i socials, i és difícil entendre que aplicant les mateixes receptes econòmiques i polítiques que estem aplicant ara, puguem afrontar reptes globals com el canvi climàtic, el col·lapse dels recursos o la contaminació. País, ecosistemes, clima, justicia social...son conceptes estretament relacionats i de la gestió que en fem dependrà el futur dels catalans i catalanes de demà. Per això penso que és clau que el moviment independentista es deslliuri del discurs més neoliberal, egoista i reaccionari i s'obri a la solidaritat, la preocupació per l'entorn i el benestar del conjunt del poble.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada