Les pàgines dels diaris, els espais televisius i radiofònics, s'han omplert de reflexions sobre el populisme. La setmana passa i en horari de màxima audiència, el programa "El Objectivo" de la Sexta, dirigit per la periodista Ana Pastor, dedicava tot un espai a reflexionar sobre el populisme. A la taula de debat hi assistien representants dels partits clàssics ( PSOE; PP; C's) i un membre de Podemos: Juan Carlos Monedero.
La tertúlia es combinava amb talls dedicats a donar veu a persones "enteses" sobre el tema. Historiadors, politòlegs, catedratics...però donava la sensació que tot plegat conformava un relat per aillar i desacreditar al representant de Podemos. Val a dir que Monedero es trobava incòmode enmig de tot l'allau de crítiques que li va caure a sobre, i pivotava entre la seva condició acadèmica ( politòleg, sociòleg,doctorat) i el seu rol més polític.
Monedero combinava brillants reflexions polítiques amb una forta base científica però quedaven una mica descontextualitzades quan havia de fer de polític a l'ús i defensar-se dels atacs dels polítics del règim, inclosa la presentadora Ana Pastor i el seu periodisme sensacionalista, que amb el seu estil personalista i arrogant deixa clar quin model de societat defensa. L'aliança formada per PSOE, PP i C'S atacava durament Monedero però ell es defensava prou bé, i no era fàcil.
Monedero combinava brillants reflexions polítiques amb una forta base científica però quedaven una mica descontextualitzades quan havia de fer de polític a l'ús i defensar-se dels atacs dels polítics del règim, inclosa la presentadora Ana Pastor i el seu periodisme sensacionalista, que amb el seu estil personalista i arrogant deixa clar quin model de societat defensa. L'aliança formada per PSOE, PP i C'S atacava durament Monedero però ell es defensava prou bé, i no era fàcil.
Els "experts" consultats deixaven clar que el populisme és qualsevol cosa que qüestioni la "normalitat" democràtica. Així, un dels experts consultats afirmava que el populisme d'esquerres es defineix per tres característiques principals:
- L'existència d'un discurs fàcil, polaritzat i messiànic en contra d'una oligarquia opaca i poderosa que mou els fils
- L'existència d'un líder demagòg que ofereix solucions fàcils, viscerals, però que no passen de la simple retòrica.
- Un cop arribat al poder, augmentar la despesa social i buidar les arques de l'estat.
La sensació és que les elits ( polítiques, econòmiques, mediàtiques, empresarials, veinals, institucionals) s'estant defensant i estant reaccionant. Donar oxigen com sigui al règim del 78 i al sistema de valors del marc del capitalisme. En aquests moments hi ha una ofensiva claríssima des del món econòmic reivindicant la centralitat, la moderació, les elits i l'estabilitat que poden aportar.
A Catalunya, el periodisme nostrat està reaccionant amb força i ja son legió els opinadors i tertulians que reclamen un retorn a l'estabilitat del règim i a les receptes neoliberals més clàssiques basades en liberalitzacions, tecnocràcia, "moderació" discursiva i partits "responsables" que garanteixin la continuïtat de les polítiques de la troica, la precarietat laboral, el clientelisme empresarial i en definitiva un paternalisme caciquil basat en la opacitat, la desinformació, el classisme.
Cal analitzar les coses amb perspectiva, i des de l'esclat de la crisi econòmica l'any 2008 ( quasi 10 anys!), el sistema institucional ha trontollat. L'emergència de noves opcions polítiques i sobretot l'acumulació de forces que poden escindir l'estat a Catalunya, han fet saltar totes les alarmes. Per això aquesta necessitat de desacreditar les opcions rupturistes, criminalitzar-les, ridiculitzar-les, estigmatitzar-les, esfondrar-les.
Els canvis que s'albiren a Catalunya i també a Espanya, espanten i de valent als vertaders populistes que durant dècades han organitzat un sistema polític i econòmic basat en el paternalisme, la opacitat, la corrupció, el clientelisme. Sota una disfressa de moderació i estabilitat hi ha tota una trama de poder teixida per perpetuar-se en el poder, i ja és hora que s'enceti a Catalunya i a Espanya ( cada país ha de seguir el seu propi camí, i a Catalunya apostem per la República Catalana independent) una nova etapa de regeneració democràtica, empoderament ciutadà i nous reptes econòmics, socials, ecològics.
A Catalunya, el periodisme nostrat està reaccionant amb força i ja son legió els opinadors i tertulians que reclamen un retorn a l'estabilitat del règim i a les receptes neoliberals més clàssiques basades en liberalitzacions, tecnocràcia, "moderació" discursiva i partits "responsables" que garanteixin la continuïtat de les polítiques de la troica, la precarietat laboral, el clientelisme empresarial i en definitiva un paternalisme caciquil basat en la opacitat, la desinformació, el classisme.
Cal analitzar les coses amb perspectiva, i des de l'esclat de la crisi econòmica l'any 2008 ( quasi 10 anys!), el sistema institucional ha trontollat. L'emergència de noves opcions polítiques i sobretot l'acumulació de forces que poden escindir l'estat a Catalunya, han fet saltar totes les alarmes. Per això aquesta necessitat de desacreditar les opcions rupturistes, criminalitzar-les, ridiculitzar-les, estigmatitzar-les, esfondrar-les.
Els canvis que s'albiren a Catalunya i també a Espanya, espanten i de valent als vertaders populistes que durant dècades han organitzat un sistema polític i econòmic basat en el paternalisme, la opacitat, la corrupció, el clientelisme. Sota una disfressa de moderació i estabilitat hi ha tota una trama de poder teixida per perpetuar-se en el poder, i ja és hora que s'enceti a Catalunya i a Espanya ( cada país ha de seguir el seu propi camí, i a Catalunya apostem per la República Catalana independent) una nova etapa de regeneració democràtica, empoderament ciutadà i nous reptes econòmics, socials, ecològics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada