divendres, 15 d’agost de 2008

Escalfant motors per a la Diada Nacional de Catalunya



Pel que sembla la classe política que aposta per la continuitat de l'autonomisme reclama ara la unitat per fer front a les possibles retallades del Tribunal Constitucional espanyol i també per garantir un nou model de finançament previst en l'Estatut de 2006. El principal motiu d'aquesta actitud cal atribuir-la a l'incompliment del govern espanyol en els terminis fixats per l'Estatu.

Em sembla lògic que els professionals de la política que gestionen l'autonomisme reclamin unitat per defensar l'Estatut. Però el que ja no em sembla tant normal és que la Plataforma pel Dret de Decidir (PDD) s'hagi afegit a les reivindicacions del bloc autonomista. Em sembla una incoherència que una plataforma nascuda per defensar l'Autodeterminació i rebutjar les limitacions estatutàries derivi ara cap a postures clarament autonomistes i regionalistes. I és que amb aquesta tendència la PDD s'acaba de convertir en un instrument al servei dels partits institucionals, allunyant-se de la base social que l'havia fet crèixer.

Continuo creient que el futur del nostre poble passa per l'exercici del Dret a l'Autodeterminació i per l'assoliment d'un escenari democràtic en el marc de la República dels Països Catalans. La via estatutària està clarament esgotada, la pròpia naturalesa de l'estat espanyol impedeix la formació d'un estat plurinacional i el temps ha demostrat que som els catalans i catalanes el s que hem de decidir el nostre pròpi futur. Com a independentista que sóc entenc que aquest raonament és lògic i per això no entenc per quines raons encara hi ha ciutadans que es declaran nacionalistes i continuen creient que el futur és possible a dins d'Espanya.

2 comentaris:

joliu ha dit...

Allà ens hi trobarem, si podem!

Ran.

joliu ha dit...

Totalment d'acord. Quan una associació, o partit, perd la seva essència ... s'ha mort.

La PDD està morint-se però encara pot aixecar el cap i reconduir-se. És una llàstima, perquè era un projecte bonic, però ens adonem que la seva essència no era el seu contingut: sinó la seva actitud.

A) L'essència, d'un partit polític o associació del gremi, no són els estatuts que el defineixen ni el pensament dels dirigents de torn. Ni tan sols el full de ruta estratègic de l'organització.

B) La modernitat no retrocedeix ni s'ancla al passat. Mai. Per això és còmode i fàcil d'assumir la modernitat (que no la novetat), perquè és l'adaptació a allò que ja està canviant: allò modern; tampoc dic que la modernitat avanci, sinó que s'adapta al que li és pròxim: a l'entorn.

Amic Jordi, l'essència d'un partit polític, al meu entendre, és de les poques que conec que moren o que evolucionen seguint un fil argumental, perquè un partit es reglamenta i es dirigeix pels seus líders de torn, i, per tant, està obert a canvis. L'essència d'un partit, entre congrés i congrés, és la seva capacitat de creure's ell mateix el que predica. Això és el que els defineix, i de passada els encasella: O es fa pel poble o per la butxaca. Tu, ho fas pel poble, i jo crec que és cert que ho fas pel ell. I el poble també, però a vegades no n'hi ha prou en veure la intenció. També falta tenir la raó i hi ha tres punts bàsics en la vida política [la de fer-la pel poble]:

1.- Tenir la raó.
2.- Saber-la explicar.
3.- Que te la donguin.

Com? adaptant-la a l'entorn: modernitat.

Seguirem parlant ... una abraçada.

Ferran Domènech-i-Auquer
(passa'm un correu-e a ferdomauq@hotmail.com)