dilluns, 18 d’agost de 2008

La necessaria gestió del territori


Gestionar un territori amb una orografia accidentada com és el nostre paisatge mediterrani no és cosa fàcil avui dia. Cert és que les cultures mediterranies han desenvolupat mètodes tradicionals que s'han adaptat molt bé al clima i l'orografia i que la gestió resultant ha funcionat durant segles.
Però les profundes transformacions econòmiques iniciades amb la Revolució Industrial han marcat i condiconat l'evolució del paisatge, la configuració del territori i el poblament. A Girona, inserida entre grans unitats de relleu com són la serralada transversal, les serralades pre-litorals i litorals catalanes i la plana empordanesa, tenim un territori força escarpat, tupit de boscos mediterranis joves i secundaris i de mala qualitat,, que configuren un escenari sensible a la plaga dels incendis forestals. Tot això amanit amb l'abandonament rural que es va iniciar en els anys del tardofranquisme i que va continuar amb força a causa de les directives europees.

El resultat de tot plegat és un territori abandonat, amb grans continuitats forestals de baixa qualitat, un nucli urbà que s'escampa i ocupa nous espais i una fragmentació creixent a causa de les infrastructures que travessen el medi.

Davant d'aquest panorama un dels mecanismes de recuperació i manteniment d'ecosistemes és la redinamització del medi rural, ja sigui a través de la potenciació de ramaderia extensiva o del suport a la pagesia, autèntica peça estratègica que ha de permetre iniciar un reequilibri que territorialitzi de nou a la ciutadania i s'enceti un nou sistema de gestió territorial basat en el respecte envers el medi natural.

En aquesta línia valoro molt positivament la iniciativa de l'Ajuntament de Girona de potenciar la ramaderia i facilitar l'establiment d'un ramat d'ovelles a la Vall de Sant Daniel. Aquesta havia estat una proposta que la CUP va defensar en el seu programa electoral a les passades eleccions municipals i valoro com un fet molt positiu que la iniciativa prosperi.

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2968724

4 comentaris:

Pol Vancells i Roldós ha dit...

Estic totalment d'acord amb el que dius. Només la intervenció desinteressada però directe de l’administració pot començar a donar llum a totes les àrees forestals descuidades (sobretot les properes als nuclis urbans) que necessiten amb urgència un rentat de cara. Penso que la tan pretesa reocupació dels espais rurals ha de tenir com a principi fonamental la recuperació del bosc, però no només a partir del gran treball que ja han iniciat algunes demarcacions catalanes (diputacions, equips tècnics forestals, bombers...) en determinats espais naturals, sinó també amb l’assistència de les activitats tradicionals que des de sempre han vetllat pel bon manteniment de les arbredes i els prats. I de fet no cal pensar a recuperar el territori a partir de grans plans de gestió, al contrari. Una acció tan puntual però a la vegada tan efectiva com posar a pasturar un ramat de xais als voltants de Sant Daniel és una oportunitat única per recuperar el terreny malmès i per adonar-nos, els ciutadans gironins, que no tot és urbà en aquesta ciutat. Tan de bo mesures com la presa per l’ajuntament de Girona fossin contemplades per d’altres consistoris veïns per tal de produir una acció en cadena.

Joan ha dit...

Hola Jordi! M'he endut una grata sorpresa en assabentar-me de la iniciativa municipal de dur un ramat a pasturar l'àrea entre Sant Daniel i Font de la Pólvora. I és que resulta que un servidor va dedicar el seu projecte de fi de carrera precisament a estudiar el territori que s'estén des del Pirulí fins a Vista Alegre i els blocs de pisos del Grup Sant Daniel. Efectivament, vaig elaborar un estudi preliminar d'un sector del futur Pla Especial de les Pedreres. Hi vaig fer un treball de camp dur però apassionant, tot intentant redescobrir antics senders negats per una vegetació selvàtica i imaginant-me com reaprofitar un ric patrimoni natural, rústic i militar avui dia fortament degradat. El cas és que vaig alertar de les conseqüències que podrien derivar de la perillosa combinació entre una biomassa sense control, l'escampall d'escombraries per tota la zona i la proximitat dels assentaments urbans. Per fer front a l'amenaça dels incendis i també a la degradació del paisatge vaig proposar la solució més senzilla, però no per això menys efectiva: la pastura periòdica per un ramat de xais dels matollars, camps i boscos de les Pedreres. Igualment vaig suggerir intentar arribar un acord amb els propietaris dels cavalls i altres animals del sector per tal que aquest bestiar també pogués contribuir a l'arranjament de la vegetació. No m'atreviria a dir que l'esmentada recomanació del meu modest treball hagi estat tinguda en compte però em satisfà enormement que l'Ajuntament hagi pres aquesta decisió i es posi a treballar perquè s'aprofiti el potencial de les Pedreres; a veure si per fi deixa de ser un espai ignorat àdhuc temut pels gironins. I tant de bo que les ovelles puguin pasturar per les rodalies de Font de la Pólvora sense patir cap ensurt!

Jordi Navarro Morera ha dit...

Bé nois, estic molt d'acord amb el que dieu en els comentaris.
Girona és molt més que el seu nucli urbà, és cert que el nostre nucli urbà té elements patrimonials arquitectònics de renom gairebé mundial i això ha fet que els propis gironins i gironines hàgim descuidat una mica el conjunt del municipi.

Els espais rururbans del municipi són molt rics però malauradament l'abandó i les dinàmiques econòmiques han imprimit un paisatge salvatge, brut, deixat, amb una càrrega de biomassa brutal, amb risc d'incendi....És una dinàmica habitual al nostre entorn mediterrani.

Però cal actuar i invertir la tendència. He tingut la sort de gaudir de 15 dies de vacances a Anglaterra (The lake District), un lloc fantàstic on la ramaderia extensiva forma part del paisatge. Podem dir que ovelles, cavalls i vaques són els arquitectes del paisatge, creant espais lliures i nets, donant vida a la pagesia local i fomentant un turisme cultural/ecològic molt interessant.

Malgrat que el nostre clima és sec i poc plujós jo estic convençut que recuperant la ramaderia extensiva, frenant la decadència de la pagesia i fent rendibles els boscos podem iniciar un camí de ressolució, que bona falta ens fa.

joliu ha dit...

Jo també ho trobo una bona proposta.

Jordi, vull uns quants cartells de l'11, si es possible. On els puc anar a buscar? o si fan encartellada de dia per la zona d'El Niu, els podeu deixar per allà. Sinó ja em passaré pel forn (suposo que n'hi tindreu). Amb uns 15 passaré.

Avui no he tingut temps de saludar-te a Sant Josep ... A més no em trobava massa bé. Si em dónes un correu-e et faré arribar un document perquè me'n donis la teva opinió.

Salut!

Ferran Domènech-i-Auquer.
ferdomauq@hotmail.com
joliucat@gmail.com