Els lectors d'aquest blog acostumeu a trobar-vos reflexions polítiques, socials, sindicals, nacionals i internacionals, ecològiques....dissertacions fetes totes elles des de la més gran humiltat i sinceritat de la que sóc capaç. Penso que la política és inherent a la vida mateixa i des que decidim viure en societat estem moralment obligats a mullar-nos per allò que ens envolta.
Però avui tinc ganes de recordar els bons moments, els bons amics, les bones estones que he passat al costat de la meva filla i la meva parella, com el dissabte passat, que vam tenir la sort de poder fer una escapadeta al Montseny i delectar-nos amb el paisatge extraordinàri del Matagalls, les fagedes, l'avetosa, el pirineu nevat, les panoràmiques immenses que se'ns dibuixaven davant; tot entre les rialles de la nostra filla.
Sempre dic que els ideals, el compromís, la fermesa...són imprescindibles per a transformar la realitat però sense la dimensió humana, sense la immediatesa, la tendresa..no aniríem enlloc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada