El drama de l'atur i el tancament d'empreses

A còpia d'anar escribint i navegant per la blogosfera he pogut constatar que el nombre d'experts i especialistes multisectorials ha anat en augment i que molta gent es dedica a fer anàlisis inversemblants i donar lliçons de gairebé tot, especialment de temes econòmics. El meu bon amic Narcís Sastre, geògraf exemplar i reconegut i sobretot hàbil polemitzador el qual aprecïo moltíssim, és una d'aquelles persones que encarna l'exemple que acabo d'il·lustrar. Però no seré tant cínic com per no fer autocrítica i no incloure'm en la categoria d'opinador universal de gairebé tot.

Amb aquesta breu introducció voldria deixar clar que jo no sóc cap expert de res i no pretenc donar lliçons a ningú però si que em permeto el petit luxe d'expressar la ràbia que sento per la situació econòmica de moltes persones i que els set-ciències ultra-liberals que tot ho saben semblen no importar-los un rabe aquestes petiteses com ara que una família sencera perdi la feina i vegi el seu futur més aviat gris.

La fàbrica Burtex S.A d'Anglès va tancar les seves portes ara fa uns mesos i les persones que vivíen (malvivíen) d'aquesta s'han quedat a l'atur, amb unes expectatives de recol·locació gairebé nules i amb unes difícils condicions per tirar endavant un projecte de vida amb dignitat.
L'afer em toca de prop ja que hi tinc família i fa molta llàstima veure com persones de gairebé 50 anys que han donat els seus millors anys esforçant-se en tirar endavant un centre fabril que donava vida a mig poble, de cop i volta es veun al carrer, amb hipoteques i crèdits per retornar, humiliats i desmoralitzats. Mentre que una direcció egoista i ineficaç, que ha primat la recerca immediata de beneficis i no ha invertit en formació, innovació, ambientalització i democratització de la gestió, es permet el luxe d'humiliar la plantilla i cometre irregularitats.

I sembla que aquesta dura realitat que va en augment a les comarques gironines no importa el més mínim ni als nostres representants polítics i sindicals ni evidentment als especialistes en temes econòmics i socials, liberals set-ciències que tot ho saben però que els rellisca el drama que viuen milers de persones, perdó, obrers tronats.