diumenge, 9 de novembre del 2008

Pressupostos sense la ciutadania?



Pressupostos sense participació democràtica

Els socis que integren el govern de la ciutat de Girona han arribat a un principi d'acord que ha desbloquejat la negociació per a l'elaboració dels pressupostos municipals de l'any 2009. Amb aquest titular obrien fa poc les capçaleres dels principals mitjans de comunicació de Girona: després de les escenificacions teatrals de picabaralles entre IC-V i la resta de socis del tripartit, tot torna a ser una bassa d'oli.

El més trist de tot plegat és que entremig del teatre partidista dels desacords entre els tres socis, ningú ha parlat de qüestions com ara participació, transparència i compromís. I és que en aquest procés, un cop més, ha quedat evidenciat que la participació directa de la ciutadania brilla per la seva absència a la ciutat de Girona. A priori sobta que formacions que es fan dir d'esquerres obviïn el compromís amb la participació democràtica del poble. Però dic a priori perquè si en aquest punt de la pel·lícula algú encara creu que aquest tripartit és d'esquerres, és que hi ha errors greus de concepte i interpretació.

Una ullada al pla de mandat 2007-2011 –full de ruta del govern municipal– ens dóna pistes per copsar que els socis de govern incompleixen aquest pla pel que fa a fomentar la participació. Per això insto els grups municipals que integren l'equip de govern a fer una lectura generosa i, sobretot, rigorosa del seu document mestre, i a obrir canals de participació reals i directes amb la finalitat d'enfortir i potenciar la qualitat democràtica de Girona.

Seria motiu d'orgull per a les gironines i gironins que la nostra ciutat establís, de forma estable i regulada mitjançant modificacions al ROM, la figura dels pressupostos participatius, un instrument de gestió i participació de la ciutat, amb el qual la ciutadania decideix i fins i tot gestiona (a través d'assemblees de barri) una part de les inversions municipals. Ras i curt, es tracta que el poble plantegi (inclosos els majors de 16 anys) i voti les seves propostes, en un procés obert i plural en el qual la veu dels tècnics tingui el seu pes i, sobretot, on els càrrecs electes tinguin el deure d'escoltar i assumir les decisions de la ciutadania.

És possible que més d'un representant de l'equip de govern argumenti que aquest és un procés extremadament complicat i impossible de dur a la pràctica. Jo li diria que seria convenient deixar de banda aquests rampells corporativistes i aquesta mostra d'hermetisme i opacitat. Finalment li preguntaria de què té por. Actualment hi ha exemples en l'àmbit europeu que han esdevingut referents, com ara la ciutat sueca de Malmö; però també al nostre país hi ha ciutats que han tirat endavant processos participatius amb prou èxit: Santa Cristina d'Aro, Novelda, Rubí, Xirivella... i Girona no pot ser una excepció en innovació i aprofundiment democràtic.

No ens ha de fer por estimular i fomentar la participació; la complexitat del procés no és un obstacle en si mateix, ans al contrari, és un repte de futur que ens ha de permetre augmentar la cohesió social i potenciar la participació del conjunt de gironins i gironines, des del teixit associatiu i a tots els barris, en els afers col·lectius de la nostra ciutat.

En definitiva, es tracta de transversalitzar la política, de fer-la horitzontal, desjerarquitzar-la i convertir-la en una eina atractiva, útil i eficient. I per assolir aquesta fita cal abocar tots els esforços possibles a estimular la incorporació de sectors de gironins i gironines aliens a les actuals dinàmiques polítiques de la ciutat amb la finalitat d'aconseguir la plena inclusió social. En aquests temps en què la crisi capitalista s'està acarnissant amb els sectors més febles, més que mai cal la veu del poble per decidir en què ens gastem els recursos (escassos, això sí) del nostre municipi, l'administració més propera que tenim.

3 comentaris:

Lluís Martí ha dit...

Els pressupostos participatius a Rubí no van tenir gens d'èxit. Bé, potser depèn de a quina formació política li preguntis.

Pau ha dit...

Van ser una experiència força interessant però la força que els va tirar endavant (IC) va perdre després les eleccions. La realitat electoral és molt complexa

Jordi Navarro i Morera ha dit...

Desconec la realitat política de Rubí però a Girona és impensable amb l'actual tripartit tirar endavant una experiència participativa trencadora.

Han muntat uns quants processos participatius i han acabat com el rosari de l'aurora.

Per part meva qualsevol experiència per tímida que hagi estat ja és un avanç. Per això valoro positivament el que ha passat a Rubí o a Sta Cristina d'aro