Dialèctica camp ciutat o xaves contra pagesos?

Que historicament hi ha hagut enfrontament entre la Catalunya rural i la Catalunya urbana o entre la Catalunya metropolitana i la de comarques és una obvietat que trobem a tots els enregistraments històrics. La rivalitat entre ruralitat i la metropolitanitat és una constant universal que a Catalunya s'expressa amb uns determinats llenguatges i que de vegades pren unes formes sorprenents. La rivalitat històrica que hi ha entre la Gran Barcelona i la resta de territoris principatins ha arribat a cotes extremes i com a gironí puc certificar que l'enfrontament pot arribar fins i tot al terreny físic.

Precisament a la Vall de Camprodón s'ha produït recentment un episodi
que prodríem englobar en aquesta dialèctica camp-ciutat, la noticia ha ocupat pàgines i portades de mitjans de comunicació: un pastor de la Vall de Camprodón pateix mobing rural per part de turistes urbans que ocupen segones residències els caps de setmana i es queixen que les esquelles de les vaques fan soroll i no els deixen dormir. I en d'altres casos les queixes venen pel rebuig a les "pudors" del bestiar.

Pot semblar esperpèntic i fins i tot ridícul però al meu parer el conflicte va més enllà de qui té o no té la raó en aquest cas, al marge dels dictàmens judicials. Hi ha qui diu que el culpable de la situació són els ajuntaments, que han concedit llicències d'obres prop de granges, amb el consegüent risc de conflicte veinal. En tot cas cal reorientar el planejament urbanístic que redacten els ajuntaments i aprova la Comissió d'Urbanisme i incoroporar-hi variables que potencïin els valors vinculats a l'activitat pagesa i els compatibilitzin amb els nous usos. Caldria també desenvolupar noves eines per tal de blindar l'activitat agrària i ramaderia alhora que aplicar plans d'educació ambiential pels usuàris temporals que s'instal·len a les comarques més rurals.

Però jo no comparteixo de cap de les maneres aquesta visió, al meu entendre hi ha un conflicte de fons que té les seves arrels en l'esmentada dialèctica camp-ciutat, dialèctica que fa aflorar la rivalitat metropolinitat-ruralitat i que té el seu màxim exponent en l'enfrontament entre Barcelona i la resta del territori.

Sovint des de Catalunya plouen crítiques al model d'estat radial i centralista que es projecta des de Madrid però val a dir que nosaltres hem copiat i aplicat un model calcat, Barcelona i el conjunt de l'àrea metropolitana és el centre de gravetat sobre el qual pivota la resta del país i d'aquesta estructura radial i centralitzadora sorgeixen múltiples conflictes territorial de distinta naturalesa. I és que el desequilibri territorial que patim a Catalunya cal atribuir-lo a una visió elitista i jeràrquica per part de les grans burgesies i poders urbans que controlen els principals centres de decisió del país.

I és des de la gran àrea metropolitana que es projecten valors que agreujen el desequilibri, quan s'atribueix al món rural i les comarques de l'extraradi el paper de comparsa, o quan es vinculen els territoris no metropolitans amb valors conservadors, retrògads o antiprogressistes. En canvi des de la gran ciutat se'n canten les excel·lències i es dibuixa un imaginari lligat al cosmopolitisme, el mestissatge, allò urbà, el bilingüisme, , civisme...com si algun d'aquests valors fos sinònim de progressisme real!

Podríem parlar i criticar els models de desenvolupament urbanístic lligats a les grans àrees urbanes i dels gruges ambientals i territorials que que portenimplícits però crec que el centre del debat cal situar-lo en unes altres coordenades. Precisament la prepotència metropolitana i el surrealisme del cas que ens ocupa cal cercar-lo en la desconnexió territorial que s'ha produït al món contemporàni en els darrers 50 anys, profundament agreujat la darrera dècada.

En efecte, alguns habitants de les grans àrees metropolitanes están tan separats del medi rural i tant desvinculats del territori que són incapaços de concebre realitats diferents a la seva; i en aquest procés de desterritorialització es produeix una tendència a idealitzar la natura i concebre-la com quelcom idòni, utòpic... llavors quan es produeix un contacte entre el ciutadà metropolità i el món rural l'efecte acostuma a ser inesperat.

I cal fer entendre a la població urbana (la immensa majoria) que l'activitat agrària i ramaderia forma part d'una cultura ancestral que s'ha anat conservant fins avui i que entre tots hem de fer un esforç per salvar els pocs pagesos que encara ens cuiden el medi natural que tots hauríem d'estimar. com sempre cal cercar un punt d'equilibri, en aquest cas entre l'activitat turística de les comarques rurals i el manteniment i potenciació de la pagesia.