diumenge, 15 de març del 2009

Ara ens volen encolomar la monarquia en forma de Fundació


Sembla un relat de ficció, però no, és real, i que dura i ferragosa que és de vegades la realitat! Un grup d'entitats gironines vinculades al poder econòmic han decidit tirar endavant un projecte típic d'Obra Social i per tal de fer-lo més digerible l'han embolicat i disfressat amb la monarquia borbònica.

Vés per on, la Caixa de Girona, la Caixa, la Fundació Dalí i la Cambra de Comerç
es treuen de la màniga la Fundació Príncep de Girona, diuen ells que servirà per desenvolupar projectes de recerca, innovació i formació vinculada als joves. Una iniciativa dels poders fàctics més o menys discutible i amb la qual s'hi pot argumentar en contra o a favor ( jo de fet hi estic en contra) però que amb la pàtina monàrquica, servil i espanyolitzadora amb que l'embolcallen perd tota legitimitat.

Que la burgesia catalana, els poders fàctics i una gran part de la classe política catalana han fet mostres d'adhesió incondicional a la monarquia i l'estat que ens impedeix als catalans i catalanes decidir el nostre futur és ja un fet abastament conegut. Però que fins i tot alguns càrrecs institucionals d'ERC i IC-V juguin també a l'ambigüitat i treguin la cara de la moderació i lleialtat institucional és ja un fet intolerable.

Diguem-ho clar, o s'és monàrquic o s'és republicà, o s'és independentista o s'és espanyolista. D'acord, se'm pot dir que no tot és blanc o negre i que la llista de matisos i grisos és molt completa i difuminada. Però a aquestes alçades de la pel·lícula cadascú ha d'haber triat ja en quin bàndol vol jugar, de vegades a la vida s'ha de triar i prendre una decisió. I en aquest cas és molt simple. o republicà o monàrquic, amb totes les conseqüències.

2 comentaris:

Unknown ha dit...

Hola Jordi! Que bé que tinguis blog. És cert que costa mantenir-lo però si s'explota bé l'eina (no només el blog, sinó totes les eines que van apareixent i que ens interconnecten) de ben segur que et serà de bon profit en la teva vida política a la ciutat de Girona. Ho hem de veure no com un esforç afegit a tota la feina que fem, sinó com a part d'aquesta feina. T'animo a fer-ho fruit del desig de bona ventura que sento per la CUP. Ànims! Una abraçada,

Sònia :)

Jordi Navarro i Morera ha dit...

Si, i ja veus que fa dies que no l'actualitzo, em costa trobar estones lliures però mica en mica ja vaig fent.