Energia, territori i eleccions europees

El meu país, que és un territori muntanyós i aspre que va de Fraga a Maó i de Salses a Guardamar, es troba situat en una cruïlla europea i té un valor estratègic de primer ordre. Aquesta posició geogràfica és privilegiada i aixì ho han vist els gestors del mercat energètic global, que volen convertir els Països Catalans en l'epicentre de la gran anella energètica de la mediterrània, convertint el nostre país en un corredor d'infraestructures elèctriques que afegiran més pressió a un territori castigat pel model neoliberal de desenvolupament.

El corredor culmina un model energètic centralitzat on els centres de consum estan allunyats dels centres generadors, un model que es basa en el paradigma del creixement il·limitat del PIB i en el consum massiu i indiscriminat d'energia. No cal dir que l'impacte territorial i ambiental d'aquest model és el que ja estem patint a les comarques gironines.

Jo sóc gironí i m'estimo les comarques que m'envolten: Empordà, la Selva, Osona, el Gironès, la Garrotxa, el Ripollès...i durant anys he format part i en continuo formant, del moviment opositor a la gran infraestructura elèctrica de 400 KV que impulsen els poders fàctics econòmics amb el beneplàcit dels governs espanyol i català.

La Plataforma No a la MAT ha estat un moviment social arrelat al territori, que ha aglutinat col·lectius i sectors socials que compartim un mateix model de país, que defensem una nova cultura de l'energia i del territori i que rebutgem de ple els valors neoliberals aplicats al territori. Un moviment social viu i combatiu que durant anys ha sacsejat consciències i ha tret milers i milers de persones al carrer a ciutats com Perpinyà, Figueres, Girona, Barcelona, Vic, i a multitud de pobles i contrades de l'Empordà, el Gironès, la Selva, Osona...

I tot aquest enrenou ve de l'Europa dels estats, ha estat la Comissió Europea qui ha pressionat per a efectuar la interconnexió entre estats i els estats han decidit que la línia de Molt Alta Tensió i la interconnexió s'havia de fer, a costa del que sigui i de qui sigui. Malgrat l'oposició creixent al territori han decidit tirar pel dret. Per tant és a Europa on moltes d'aquestes coses s'impulsen i es decideixen grans projectes faraònics que ens afecten a les nostres contrades.

Davant d'aquesta situació , i com ja va succeeïr amb les anteriors eleccions legislatives a l'estat espanyol, per mi ( i pels moviments socials de les nostres comarques) la millor opció possible per rebutjar aquest projecte faraònic en el marc de les eleccions europees d'enguany és fer un vot nul contra la MAT. I aquesta és l'opció que jo escolleixo. Un vot de rebuig a les institucions europees, les institucions dels vells estats.

És una decisió que rumio i medito des de fa mesos, reconec que no és millor opció però estic convençut que és la menys dolenta de les que hi ha. La recent i sobtada aparició d'una candidatura anticapitalista i internacionalista ha afegit certs dubtes a la decisió però després de donar-hi voltes arribo a la conclusió que se'm fa difícil donar suport a una candidatura que s'ha gestat i gestionat d'una forma poc correcta. Per això em refermo en l'opció del vot nul, la mateixa opció que ha escollit un important nombre de moviments socials i plataformes en defensa del territori.