El dia després

Si hi ha hagut un protagonista destacat en aquesta jornada electoral europea és sens dubte l'elevat índex d'abstenció, que emergeix amb força i se situa ja còmodament en el llindar dels volts del 60%. Definitivament, l'allunyament de les institucions europees, l'apatia i desmobilització clàssica de la democràcia burgesa (parlamentària) el baix nivell de l'anomenada classe política i el cansament de l'electoral, afegit a les gravíssimes seqüeles de la creixent crisi econòmica capitalista, ha estat suficient perquè una vegada més el poble mostrés la seva indiferència envers Europa i les seves institucions.

Així, l'abstenció es consolida i la passivitat envers els afers col·lectius es converteix en una realitat estructural. Dinàmiques pròpies de les democràcies que segurament el propi sistema ja s'encarrega de potenciar i consolidar.

Però més greu és l'emergència de la dreta i l'extrema dreta a Europa i sobretot de l'espanyolisme radical, que es consolida amb la presència d'un euro diputat de UPD, el partit que lidera la ultra Rosa Díez. Les catalanes i catalans no ens podem prendre a la lleugera l'ascensió d'aquest partit d'extrema dreta ultra espanyolista, que ha arraconat a la marginalitat definitivament el partit que van impulsar un grup d'intel·lectuals espanyolistes: Ciudadanos de Catalunya.

La candidatura II.SP impulsada per l'esquerra independentista ha obtingut 16.000 vots al principat, un 3500 al País Valencià i uns 1500 a Ses Illes, és a dir, aproximadament uns 21.000 vots a 3 territoris dels Països Catalans, si no tenim en compte els vots emesos a la Franja i al nord del país.
Són uns resultats modestos però gens menyspreables i des d'aquí vull reconèixer l'esforç que han fet molts companys i companyes de l'esquerra independentista que s'han esforçat en fer arribar el missatge de solidaritat internacionalista a molts racons del país. Malgrat no compartir la manera com s'ha impulsat la candidatura ni l'estratègia fixada ni la maniobra d'algunes organitzacions, reconec la feina feta.

Cal valorar la davallada d'ERC i IC-V, el seu electorat s'ha dispersat parcialment, ja sigui en benefici dels grans partits de poder, ja sigui en benefici d'Els Verds o de la pròpia II-SP. És evident que un sector de l'electorat d'aquestes formacions que estan a l'equip de govern del principat s'ha radicalitzat i connecta fàcilment amb el missatge més contundent i radical de l'esquerra independentista i l'ecologisme.

L'esquerra independentista ha de fer una lectura acurada i un anàlisi en profunditat de la dinàmica i tendència electoral, i sobretot extreure conclusions intel·ligents. Cal tenir en compte la conjuntura de l'any 2004 , en que es va presentar la CUP, i la conjuntura actual, marcada pel desgast d'IC-V i ERC i l'emergència de la crisi econòmica com a factor de creixent malestar.. Convé analitzar detalladament tots aquests i d'altres factors i fer una lectura política de la realitat nacional i política catalana.

A Euskal Herria II-SP ha aconseguit el suport de gairebé 140.000 persones i no s'ha assolit l'euro diputat a causa de la fragmentació de l'electorat abertzale i l'aparició d'Aralar, que ha fet la guitza a l'esquerra abertzale. Tanmateix no em sento ni legitimat ni preparat per a analitzar la dinàmica d'Euskal Herria.

Destacables són les declaracions d'Arnaldo Otegui moments després de conèixer els excel·lents resultats que l'esquerra abertzale ha llaurat en aquests comicis.


Malgrat que ja he manifestat la meva disconformitat amb alguns aspectes d'aquesta candidatura reitero la meva felicitació a les persones que hi han treballat, i des d'aquestes ratlles encoratjo al conjunt de l'esquerra independentista a treballar plegats i de valent en futurs reptes que la força de la unitat ens permetrà assolir amb èxit als Països Catalans. En aquest sentit vull destacar la potencialitat i la força de l'esquerra independentista i la CUP com a marques de combat, també electoral.

Crec sincerament que si superem les clàssiques dinàmiques d'enfrontaments i si definim una estratègia eficaç tenim molts punts per a marcar agendes i fulls de ruta cap a l'alliberament nacional i social dels Països Catalans.