Transformar la realitat

Una de les pensadores contemporànies més llegides i tingudes en compte en determinats cercles intel·lectuals i militants és sens cap mena de dubte Naomi Klein, l'economista canadenca que desenvolupa la seva activitat a l'escola econòmica de Londres.

El seu darrer article és una interessant reflexió sobre la realitat actual, la crisi i els seus efectes sobre les capes populars. concretament analitza la situació de crisi generada pel tancament indiscriminat d'empreses i l'acomiadament massiu de treballadors i treballadores, amb les consegüents conseqüències socials.

I la simplicitat de la pregunta que planteja està carregada d'esperança i dificultat alhora: Per què no acomiadar l'amo? És a dir, si un empresari irresponsable que dilapida recursos, gestiona malament, tracta el personal amb despotisme i a sobre tanca l'empresa quan van mal dades, per què no capgirar les coses i prendre la iniciativa? Acomiadar-lo i restituir l'empresa, ni més ni menys, això és el que proposa la Klein.

En l'article explica que el fenomen de les cooperatives s'ha de tenir en compte i que pot ser una via per començar a transformar la realitat econòmica i social, des de la base, creant riquesa local gestionada directament i lluitant contra la cobdícia, l'especulació, el classisme, la ineficiència, l'acumulació de riqueses en poques mans i d'altres mals inherents al sistema neoliberal heretat de les tesis d'Adam Smith i adaptades a l'actualitat per l'Escola de Chicago.

L'ordenament jurídic vigent i el pròpi sistema de mercat atorga la capacitat de generar riquesa a l'empresariat, però des del meu punt de vista enlloc està escrit que la generació de riquesa i l'impuls de mecanismes de redistribució de recursos hagi d'estar necessariament en mans d'empresaris.

L'esquerra Independentista i la CUP no haurien de ser insensibles a aquesta proposta i un dels eixos prioritaris de treball hauria de ser aquest, l'impuls i l'estímul de projectes cooperatius, però allunyat de l'esquerranisme utòpic que es queda en la reflexió i l'autocomplaença, l'autoconsum intel·lectualoide propi d'universitaris que practiquen el radicalisme verbal.

Malgrat que el repte és complicadíssim, hauríem de treballar en la direcció d'impulsar cooperatives, i connectar aquest fenònem amb les reivindicacions nacionals històriques del nostre poble, en un projecte de sobirania popular que hauria d'entroncar-se amb les aspiracions col·lectives del poble català.