Unionisme Vs Independentisme

El debat polític al principat de Catalunya s'ha polaritzat en els darrers temps i l'eix Catalunya/Espanya s'ha situat en un lloc preeminent de l'agenda política. La confrontacio en termes polítics entre l'Espanya concèntrica i les nacions que aspiren a la seva plenitud nacional ha iniciat un nou cicle a Catalunya, i fora desitjable que en el conjunt dels Països Catalans emergís amb força la necessitat de superar l'actual marc polític, jurídic i social que es va plasmar amb els anomenats Pactes de la Moncloa ara fa més de 30 anys.

Amb múltiples errors i mancances ( l'ambigüitat en la qüestió de la territorialitat o el paper manipulador d'alguns partits polítics, per citar-ne dos exemples) s'ha estructurat un moviment popular plural i divers que té el punt de trobada en l'anomenat dret de decidir o dret d'autodeterminació ( en termes més polítics i clars) , amb el benentès que les nacions, pobles i cultures tenen dret a decidir el seu futur sense ingerències dels estats que les tutelen o oprimeixen.

Aquesta innovadora iniciativa política, que recull la tradició i valors de la desobediència civil, ha aconseguit formular un exercici d'agitació política molt potent i sense precedents des de l'anomenada transició post-franquista i ha situat la dicotomia unionisme/independentisme en la tessitura de la confrontació política, generant contradiccions a l'autonomisme còmode a bastament practicat per les forces afectes al sistema. Així, partits com ERC, CIU o IC-V han vist que part de les seves bases es mobilitzaven en favor de les consultes democràticques, desafiant la pròpia legalitat i anant molt per endavant de les direccions jeràrquiques dels seus partits.

En aquest sentit encoratjo a alcaldes i regidors/es de tots els municipis dels PP.CC a seguir l'exemple de l'alcalde de Torelló, que ha dit que cedirà les instal·lacions de l'Ajuntament per a aquelles entitats que impulsen la consulta a Torelló. És amb actituds com aquesta que s'assoleix la llibertat d'un poble, per això demano a tots els càrrecs electes d'aquest país a seguir el seu exemple i desafiar sense por l'estat espanyol i la seva legalitat imposada. No ens fan por i per tant hem d'apostar fort per la democràcia sense límits.

La confrontació ha mobilitzat també als diferents braços de l'estat, afegint pressió a un conflicte nacional enquistat des de fa segles, un conflicte que només es pot resoldre per la via política i democràtica, un conflicte que espanta a un estat espanyol en declivi i decadència, un conflicte que està viu al cor d'Europa; en definitiva, el poble català continua reclamant els seus drets nacionals, culturals i socials, i ho fa amb més força que mai. Que es manifesti la Falange o Cs's és un signe de que anem bé, que l'espanyolisme està desorientat i desubicat, però una vegada més els hem de plantar cara, no cedir a les seves amenaces i xantatges, cal anar a votar amb el cap ben alt i sense por, i si volen que vinguin que ens riurem d'ells i les seves amenaces. Que es manifestin tant com vulguin, aquesta és la diferència entre ells i nosaltres, nosaltres no prohibim res.


Personalment penso que en l'actual escenari marcat per les successives onades de consultes plantejades en nombrosos municipis, la previsible retallada de l'estatut per part del TC, els casos de corrupció que esquitxen càrrecs electes a diferents territoris dels Països Catalans, així com una progressiva política d'agressions ambientals, o l'augment de l'atur i la precarietat laboral, està esperonant les demandes d'un nou marc, cicle o estadi polític al nostre país.

La via autonòmica està no ja esgotada sinó morta, no dóna per més, ha estat un fracàs estrepitós, la única sortida és fer un pas endavant, superar l'actual estructura autonòmica i plantejar novament i amb més força la necessitat d'estructurar el poble català a partir d'una nova institucionalitat, no subjecta a l'espanya caciquil i imperial de sempre, i amb capacitat de maniobra per a decidir i definir en quins termes ens relacionem amb els nostres veïns europeus i mediterranis.

No voldria acabar aquestes quatre ratlles sense fer esment del paper que hauria de jugar al meu entendre la CUP i el conjunt de l'EI; ja he afirmat que el procés de les consultes està farcit de mancances polítiques i estructurals però partint d'aquesta premissa penso que l'EI no ha d'aillar-se del que està succeint, ja que es córrer el risc de caure en una elitització sectària típica de l'esquerra europea intel·lectual, que és allunyar-se dels moviments populars per no considerar-los prou purs. Crec que ens hem d'esmerçar a fons en aquest procés, fent pedagogia quan calgui, treballant colze a colze amb les bases proletàries que s'han implicat a fons amb la consulta, treballant també perquè aquest procés simbòlic formi part de la normalitat i algun dia es puguin celebrar consultes sobre altres temàtiques ( MAT, Transvassaments, deslocalitzacions...) en definitiva, no tinc cap dubte de que la CUP i el conjunt de l'EI té l'oportunitat de treballar per situar el dret a l'autodeterminació com una aspiració compartida per amplis sectors socials d'un país que malda per ser lliure.