Recentment hem sabut que a la nostra ciutat la xifra d'aturats i aturades ha augmentat considerablement i que aquesta se situa en unes 8.000 persones, un percentatge sobre la població activa que s'està disparant sense control.
Les causes d'aquest augment de la taxa d'atur a la ciutat de Girona són conjunturals i estructurals, i la present crisi contribueix poderosament a agreujar-ne els efectes més negatius. Ens trobem enmig d'un nou cicle negatiu de l'economia, una ona de Kondratiev que ha sacsejat l'anomenada economia global. I Girona, en tant que capital de comarca i demarcació, per la seva posició geogràfica i amb una estructura econòmica molt terciaritzada (comerç, serveis, construcció, turisme...) ha patit i de valent en termes econòmics, un patiment que s'està acarnissant amb la classe treballadora de la ciutat, i del conjunt de comarques gironines.
Però no és la meva intenció en aquest humil blog fer un anàlisi acurat de l'estructura econòmica i la seva evolució, no, simplement provo de palesar les conseqüències socials que aquesta crisi ( i totes les anteriors) del sistema capitalista està generant a Girona. Sovint els representants de la política professional desconeixen el seu context i acostumen a allunyar-se de la realitat que els envolta. Jo no em considero cap polític, per bé que practico la política com a eina ciutadana, simplement assumeixo les meves responsabilitats ciutadanes, i com a ciutadà treballador de base no estic desconnectat del meu entorn, i en aquest sentit comparteixo les preocupacions de la majoria de gent humil i treballadora.
Faig aquesta introducció per il·lustrar quina és la realitat de moltes persones que s'han quedat recentment a l'atur, i ho faig amb exemples concrets i gràfics. Un conegut meu treballava en precari com a encarregat en un conegut hipermercat de la zona nord de la ciutat, cobrant uns 900 eurus mensuals i fent una pila d'hores; recentment se li ha rescindit el contracte i en el seu lloc hi han col·locat una persona de procedència llatinoamericana, val a dir que amb una retallada substancial de la remuneració.
Aquest fet injust per als dos treballadors ( l'acomiadat i el recentment contractat) està creant un rebuig generalitzat entre molts treballadors "autòctons" cap a treballadors nouvinguts; mai oblidaré les paraules textuals que el meu conegut va adreçar cap als nouvinguts: " ojala volviera Franco y echara a todos los inmigrantes". Vaig quedar astorat en sentir aquestes paraules, una expressió feixista i racista, pronunciada obertament per una persona d'orígens humils i obrers, un gironí de socarrel fill de nouvinguts.
I això està passant a Girona, enmig d'una crisi que no ha fet més que agreujar la situació de precarietat en que ja es troba moltíssima gent. Enmig d'aquest context de crisi cal reforçar els mecanismes d'inserció econòmica i social, creant ocupació de qualitat, treballant per enfortir la protecció social amb la finalitat de garantir els drets socials i econòmics de la ciutadania, treballar per superar un model econòmic obsolet que està esquerdant la cohesió social i creant la llavor del rebuig, la xenofòbia i l'exclusió.
Per tot això no puc entendre com la Cristina Alzina, regidora de Desenvolupament Local i Promoció de la Ciutat hagi anunciat recentment la retallada de plantilla del Servei Municipal d'Ocupació, una decisió inexplicable en temps de crisi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada