Un racó encisador

Si us agrada la natura, la bona taula, la tranquil·litat o simplement passar una bona estona, us recomano que us perdeu per una part força desconeguda del Pirineu gironí. Sota l'ombra de l'imponent Costabona, que es retalla punxegut cel amunt, hi ha un llogarret encantador amagat del broit turístic que assetja el Pirineu. Espinavell és un petit poble enfilat dalt d'un turó i coronat per una església romànica. Amb uns carrers drets, empedrats i unes vistes meravelloses, Espinavell ens mostra que al nostre Pirineu encara hi ha espais autèntics, lluny del parc temàtic en que s'està convertint el Pirineu Oriental.

Espais de ribera, boscos montans, carenes espectaculars...un paisatge heterogèni, conreus, pastures, un paisatge humanitzat i integrat al medi, tot plegat molt relaxant i estimulant.

Però si el que us agrada és la bona taula, la gastronomia autèntica, popular, sana i de qualitat, us recomano que no us perdeu les delícies de Can Jordi, on hi trobareu gastronomia del país i queviures del territori. Només hi he estat un cop però us asseguro que penso repetir molts cops. Els plats que hi serveixen estan lluny de les cursilades que es porten actualment, ni estrelles Michelin ni menús mediàtics!

Entrar a Can Jordi és submergir-se en una mena de ritual; l'atmosfera càlida d'un local autèntic, popular i acollidor, l'amabilitat i hospitalitat de les persones que regenten l'espai, les olors suggerents que et sedueixen i embaladeixen, la cura amb que t'expliquen els plats i la seva elaboració, la qualitat d'uns productes del territori i finalment unes receptes màgiques, ben preparades, servides al punt.

Les menges que he pogut degustar en aquest màgic i quasi mític racó són senzillament sublims, i he pogut tornar a tastar aquella sensació que a mi tant m'agrada: l'equilibri entre qualitat, quantitat, salut, plaer pel paladar....

Hi trobareu carns ( poltre,xai, vedella, pollastre, conill, porc...) rostits, estofats, arrossos,formatges, salses, peixos, productes de rebost, recuits, coques, postres de somni... i excel·lents vins negres, rosats...vins de la terra i del país. I una manutenció artesana i autèntica que no es troba en gaires llocs actualment.

Des d'aquestes humils ratlles voldria trencar una llança en favor dels productors arrelats a la terra, gent que creu en el que fa, que s'estima el territori i el dignifica, defugint massificacions i adulteracions, allunyant-se del guany fàcil i gairebé corrupte en que han caigut molts hostalers i restauradors de les nostres comarques. És gràcies als restauradors i productors honestos i assenyats que el paisatge del nostre Pirineu es podrà mantenir i preservar, perquè les activitats tradicionals vinculades a la ramaderia, l'agricultura i la silvicultura són les que contribueixen a modelar el paisatge i enriquir-lo, un paisatge que a Can Jordi tenen la virtut de sintetitzar en un plat que permet degustar l'autèntic Pirineu

La CUP ha de ser el motor del canvi a Girona (II)

Aquest mes de desembre hem pogut assistir als dos darrers plens de l'any 2009. El passat dimarts 16 va ser el Ple mensual de desembre i aquest dimarts 21 és el Ple extrardinari per aprovar els pressupostos municipals.

En ambdós plens hi hem trobat a faltar una eina imprescindible per a poder fer política de proximitat, política de ciutadania que en dic jo: participació, una paraula que espanta a molta gent de l'equip de govern d'aquesta ciutat ( i de l'oposició, evidentment), una paraula que no ocupa un lloc prioritari en l'agenda política d'un equip de govern que es dedica a gestionar des d'un despatx, des de la no-proximitat i l'allunyament amb uns barris i uns ciutadans que reclamen canvis profunds a la ciutat dels quatre rius.

Recentment es va celebrar una nova edició del programa de TV Girona " Fil Directe" i vaig tenir la sort de poder adreçar-me en directe a l'alcaldessa de la ciutat Anna Pagans. Li vaig plantejar un parell de reflexions i qüestions, una d'elles de cabdal importància des del meu punt de vista: modificar el ROM per permetre a la ciutadania adreçar precs i preguntes als regidors en el transcurs d'una sessió plenària.

La resposta va ser contundent, "això no és possible," el Ple és un espai per a l'acord" "ja hi ha altres espais per a la participació"

Davant d'aquesta contundent afirmació ja no em queda cap dubte que la CUP i el conjunt de l'esquerra independentista de la ciutat tenim el deure moral d'esforçar-nos en fer arribar les nostres propostes a la ciutadania i entre tots plegats aconseguir que Girona esdevingui una ciutat amb més qualitat democràtica, amb més benestar social a l'abast de tothom, una ciutat més humana i habitable, desmotoritzada, més verda i ambientalitzada, més lliure i popular, amb més cultura i projecció artística, amb uns barris vius i dinàmics i amb capacitat de gestió i decisió.

Tenim una oportunitat històrica davant nostre i hem de ser prou hàbils i audaços com per esmolar saviament totes les eines al nostre abast i aprofitar l'ocasió que ens brinda la història per colar la CUP a l'ajuntament de Girona, i des d'allí colze a colze amb múltiples sectors socials i ciutadans esperonar el canvi que Girona necessita.

La gent que em coneix sap que no sóc persona de grans paraules ni discursos, sóc més aviat amant dels fets. I si una cosa no puc sofrir és no reconèixer les coses tal i com són, en aquest sentit no vull enganyar a ningú: la CUP no pot prometre gaire res, més enllà del compromís i la capacitat de treballar i lluitar per allò en què creu. Som una organització petita i amb pocs mitjans, una organització que ha anat fent el seu recorregut polític, treballant durament, intentant teixir complicitats en diferents sectors socials de la ciutat, lluitant dia a dia per crear xarxa i intentant bastir una alternativa sòlida en clau d'esquerres, nacional i ecològica. I és des d'aquesta humilitat i sinceritat que no penso entrar en el joc brut de les promeses ni dir que nosaltres som els millors.

No sé si assolirem els nostres objectius , això només el temps ho dirà, el que si que puc assegurar és que per part nostra ens hi continuarem esforçant al màxim, hi deixarem la pell si cal, no només per obtenir representació sinó per ser al costat de les lluites i mobilitzacions ciutadanes, per promoure-les, recolzar-les i esperonar-les. Per par meva només puc dir que ha estat un gran plaer treballar durament durant tots aquests anys, no només pels meus companys i companyes de lluita ( de la CUP, de Maulets, de la COS...) gent fantàstica i honesta que ho dóna tot, sinó perquè el grau de complicitat mostrat per moltíssima gent ha estat una de les coses més gratificants que m'han passat a la vida.

Realment és molta i diversa la gent que s'ha adreçat a la CUP, gent senzilla i anònima que ens explica els problemes que té al seu barri, al seu carrer, gent que malda per la llibertat del nostre país o que pateix per la degradació ambiental i l'augment de la pobresa i precarietat i que confia en nosaltres, tot plegat m'omple d'esperança i em dóna molta força per continuar la dura i llarga lluita de la CUP per aconseguir una ciutat millor i un país més lliure.

La CUP ha de ser el motor del canvi a Girona (I)

Ja ho he dit en més d'una ocasió, la ciutat de Girona reclama un canvi de model, i ho reclama a crits. Estic convençut que ens trobem davant d'una cruïlla en que es poden començar a dibuixar les bases de la Girona del futur.

L'actual composició del govern municipal, amb un PSC instal·lat i perpetuat durant 30 anys en el poder, i 3 dècades és molt de temps, massa temps! i la cosa ja no dóna més de si. El cúmul de vicis i pràctiques acomodatícies ja és insostenible, ens cal un cop de timó a Girona, que sacsegi i remogui el mapa polític de la ciutat ,que obri escletxes per les quals donar pas a saba nova, a brots de llum a la ciutat de l'Onyar.

Una prova de l'esgotament del model de ciutat creat pel PSC-PSOE, i avalat per IC-V i ERC en les dues darreres legislatures és el malestar que hi ha a la Girona dels barris, a la Girona popular. El problema ve de lluny, no és pas nou, però en els darrers temps està prenent força el malestar ciutadà en molts barris de Girona, un malestar que ve originat en bona mesura per la sensació d'abandonament i sobretot per l'esgotament d'un model de ciutat que va encetar el burgès Nadal a finals dels 70, un model que ha culminat i ha arribat a la seva fí.

Girona té una pila de barris: Fontajau, Sant Ponç, Taialà, Germans Sàbat, Domeny, Campdorà de Baix i de Dalt, Pont Major, Pedret, Barri Vell, Les Pedreres, Torre Gironella, Devesa-Güell, Sant Narcís, Santa Eugènia, Carme-Vista Alegre,Can Gibert del Pla, Montilivi, Palau, Sant Pau, l'Avellaneda, l'Eixample, Montjuic...a part de nombrosos sectors i a molts d'ells hi ha conflictes, problemàtiques específiques i sobretot necessitats.

Darrerament han aparegut focus de conflicte en alguns barris, en faig aquí un breu resum, dic breu perquè si hagués de dedicar més espai necessitaria moltes entrades, ho anirem complementant de mica en mica.

Sta Eugènia de Ter

La profunda decepció dels veïns de Santa Eugènia amb el Pla de Barris i el tracte rebut per part de l’Ajuntament. Els veïns reclamen millores a la plaça del Barco, la reforma de l'antiga Marfà, la definició i execució de la Frontissa, el replantejament dels terrenys de l'antic mercat municipal...

Sant Narcís

En només dues setmanes els veïns han recollit gairebé 3000 signatures contra la implantació de les zones blaves. Per no parlar de la manca d'equipaments esportius, educatius, de lleure...Les obres del TAV estancreant conflicte al barri i el veïnatge d'aquest barri viu, combatiu i alegre està descontent, hi ha una pila de demandes sense atendre i l'ajuntament es fa l'orni. Calen canvis profunds i cedir capacitat de gestió i decisió a l'AA.VV.

Les Pedreres

L'AA.VV reclama millores generals al barri i sobretot accelerar la redacció del Pla Especial que ha d'ordenar i gestionar l'espai. Realment el barri té unes potencialitats enormes i cal abordar la problemàtica ambiental i social existent al barri. L'equip de govern es fa l'orni.

Pont Major

Una sèrie de problemàtiques endèmiques continuen sense resoldre's mentre els regidors s'instal·len còmodament als seus despatxos i passen dels veïns. Problemes de mobilitat, de soroll, de neteja...cal atendre les demandes el més aviat possible, l'equip de govern s'ha de mullar ja.


He titulat l'artícle amb una frase a tall de reflexió, estic convençut que la CUP hi té molt a dir en aquesta nova Girona que emergirà ben aviat, el canvi a la ciutat és possible, no en tinc cap dubte, cal un canvi polític, cal l'entrada de nous valors, de noves veus i la CUP pot ser i ha de ser un revulsiu molt potent.

Tenim la força, la il·lusió, les ganes, l'energia, l'empenta necessària per arrossegar una bona part d'aquest desig col·lectiu. La CUP i l'esquerra independentista a la ciutat de Girona han fet un llarg recorregut, fidels a la utopia, creixent pausadament, arrelant mica en mica, madurant políticament, creant discurs, generant sinèrgies, estimulant la subversivitat...en definitiva posant les bases d'un projecte polític que aspira a fer política amb la ciutadania.

Solidaritzem-nos-hi

Aquest dissabte a les 6 de la tarda hi ha una cita ineludible amb la solidaritat, pel retorn del nostre convilatà Youb Saoudi, un gironí d'adopció que ha tingut la mala sort de caure de ple a les clavagueres dels "estats de dret" d'Espanya i Algèria. Enmig d'un calvari personal, presoners de la legislació internacional i estatal, Youb resta atrapat a Algèria a l'espera de poder entrar a Europa i poder-se reunir amb la seva família, que l'espera a Girona.

En aquest article Josep Maria Terricabras explica el cas i se solidaritza també amb ell. Fem doncs que un gran clam esclati aquest dissabte a Girona i que entre tots i totes aconseguim trencar els murs de la inoperància i inhumanitat dels estats i en Youb pugui arribar per fi a casa, a Catalunya.

crisi, atur i xenofòbia a la nostra ciutat

Recentment hem sabut que a la nostra ciutat la xifra d'aturats i aturades ha augmentat considerablement i que aquesta se situa en unes 8.000 persones, un percentatge sobre la població activa que s'està disparant sense control.

Les causes d'aquest augment de la taxa d'atur a la ciutat de Girona són conjunturals i estructurals, i la present crisi contribueix poderosament a agreujar-ne els efectes més negatius. Ens trobem enmig d'un nou cicle negatiu de l'economia, una ona de Kondratiev que ha sacsejat l'anomenada economia global. I Girona, en tant que capital de comarca i demarcació, per la seva posició geogràfica i amb una estructura econòmica molt terciaritzada (comerç, serveis, construcció, turisme...) ha patit i de valent en termes econòmics, un patiment que s'està acarnissant amb la classe treballadora de la ciutat, i del conjunt de comarques gironines.

Però no és la meva intenció en aquest humil blog fer un anàlisi acurat de l'estructura econòmica i la seva evolució, no, simplement provo de palesar les conseqüències socials que aquesta crisi ( i totes les anteriors) del sistema capitalista està generant a Girona. Sovint els representants de la política professional desconeixen el seu context i acostumen a allunyar-se de la realitat que els envolta. Jo no em considero cap polític, per bé que practico la política com a eina ciutadana, simplement assumeixo les meves responsabilitats ciutadanes, i com a ciutadà treballador de base no estic desconnectat del meu entorn, i en aquest sentit comparteixo les preocupacions de la majoria de gent humil i treballadora.

Faig aquesta introducció per il·lustrar quina és la realitat de moltes persones que s'han quedat recentment a l'atur, i ho faig amb exemples concrets i gràfics. Un conegut meu treballava en precari com a encarregat en un conegut hipermercat de la zona nord de la ciutat, cobrant uns 900 eurus mensuals i fent una pila d'hores; recentment se li ha rescindit el contracte i en el seu lloc hi han col·locat una persona de procedència llatinoamericana, val a dir que amb una retallada substancial de la remuneració.

Aquest fet injust per als dos treballadors ( l'acomiadat i el recentment contractat) està creant un rebuig generalitzat entre molts treballadors "autòctons" cap a treballadors nouvinguts; mai oblidaré les paraules textuals que el meu conegut va adreçar cap als nouvinguts: " ojala volviera Franco y echara a todos los inmigrantes". Vaig quedar astorat en sentir aquestes paraules, una expressió feixista i racista, pronunciada obertament per una persona d'orígens humils i obrers, un gironí de socarrel fill de nouvinguts.

I això està passant a Girona, enmig d'una crisi que no ha fet més que agreujar la situació de precarietat en que ja es troba moltíssima gent. Enmig d'aquest context de crisi cal reforçar els mecanismes d'inserció econòmica i social, creant ocupació de qualitat, treballant per enfortir la protecció social amb la finalitat de garantir els drets socials i econòmics de la ciutadania, treballar per superar un model econòmic obsolet que està esquerdant la cohesió social i creant la llavor del rebuig, la xenofòbia i l'exclusió.

Per tot això no puc entendre com la Cristina Alzina, regidora de Desenvolupament Local i Promoció de la Ciutat hagi anunciat recentment la retallada de plantilla del Servei Municipal d'Ocupació, una decisió inexplicable en temps de crisi.