La plaga de l'atur a Girona

Girona, la ciutat de postal sobre l'Onyar, hi ha gairebé 6500 persones a l'atur. Des de l'any 2006, en que n'hi havia 2995 hem arribat fins als 6386, un augment de meś de 3000 persones en només 3 anys.

Dades a tenir en compte, dades en definitiva que ens diuen quina és la situació d'una part significativa de la societat gironina. Però més enllà de les xifres i números hi ha drames personals i situacions límit, persones que han perdut la feina i que resten atrapades entre factures, crèdits i necessitats vitals difícils de satisfer.

I aquesta és una realitat ben quotidiana i propera, un veï, un parent, un amic...cares conegudes que están patint en la pròpia pell la plaga de l'atur, la precarietat i les dificultats econòmiques per tirar endavant. Estem parlant de famílies del nostre barri, de Sant Eugènia, de Fontajau, de Montjuic, Sant Daniel, Sant Narcís..gent del nostre entorn.

El context de crisi anirà agreujant-se i molt probablement aquest 2010 serà un any molt dur econòmicament i social, una duresa que es tradueix en limitacions i austeritats terribles. Conec cassos personals autènticament dramàtics.

Davant d'aquesta situació no ens podem quedar adormits, cal reaccionar i per ser pràctics i efectius cal fer-ho en dues direccions. Des del meu punt de vista cal continuar amb una política activa de mobilitzacions i denúncia dels abusos del sistema econòmic capitalista, que en la seva enèssima crisi està afectant als sectors més febles, però també a amples capes mitjanes, de la societat.

I de l'altra ens cal reforçar els mecanismes de cobertura social al nostre abast, per això necessitem una acció coordinada de les administracions per tal d'esdevenir una eina eficaç contra l'efecte pervers de la crisi. En aquest sentit cal que l'Ajuntament de la ciutat potencïi els mecanismes d'inserció laboral, de formació i de contractació, dotant de serveis i suport als joves, cooperativistes i petits treballadors autònoms amb la finalitat és crear i fomentar una ocupació de qualitat vinculada a activitats de proximitat, mediambientals, serveis....

Però de res ens servirà tot això si no despleguem l'autèntica força solidària que sempre ens ha caracteritzat. En situacions dures com aquesta ens cal recuperar l'esperit solidàri, deixar-nos de tantes punyetes i sortir a ajudar a qui més ho necessita, recuperant xarxes solidàries oblidades.