dissabte, 2 de gener del 2010

Xirinacs, perquè ningú el vol recordar?


Fa just 10 anys que un home compromès i lluitador es plantava a la plaça de St Jaume de Barcelona per reclamar la independència dels Països Catalans.

El seu gest valent i desinteressat va atreure molta gent i es va iniciar un moviment innovador i engrescador que va sacsejar consciències i remoure el país. Va ser un catalitzador, un avís de que el país necessitava una sotragada, una denúncia de la classe política acomodada i les seves corrupteles, i el seu esforç no va ser en va. 10 anys més tard els fets li han donat molta raó.

Malgrat que el moviment "Jo també em Planto" no aconseguí consolidar-se, va ser la porta d'entrada de molta gent a l'independentisme compromès i sobretot va ser el tret de sortida al tsunàmi sobiranista que s'ha desencadenat al país. En aquest sentit em sorprèn que una data tant important no sigui recordada ni per les institucions del país ni per els pròpis independentistes que vam acompanyar-lo durant anys.

Faig una crida a totes aquelles organitzacions i persones que valoren l'esforç i compromís de Xirincs i els encoratjo a commemorar l'efemèride.