Quan el fenomen de la crisi emergia i agafava una dimensió mediàtica, governs i organismes econòmics internacionals negaven la realitat i es limitaven a admetre que hi havia una lleugera ralentització del creixement econòmic. Però mica en mica l'evidència es va tornar innegable.
I ara torna a passar quelcom similar. Ara toca parlar de recuperació econòmica; és com una mena de mantra que polítics i empresaris repeteixen de forma irracional. Sembla mentida que encara es pensin que ens els podem creure.
Els governs i organitzacions empresarials confien en una recuperació del creixement econòmic que ens situï en taxes de creixement properes al 2% del PIB interanual, recuperant així la confiança dels inversors i creant un clima de bonança que torni a generar ocupació. Sona molt bé, però la realitat és molt més complexe i dura. Avui, la FOEG ha alertat que la creació d'ocupació via creixement econòmic podria trigar entre 3 i 9 anys a produir-se. Ho ha presentat avui en un acte. En breu se'n sabran més dades.
Que estem immersos en una crisi econòmica i social no és cap secret, i que els efectes socioeconòmics d'aquest sotrac de l'economia mundial el pateixen especialment els sectors més febles de la societat tampoc és cap secret.
El consens de que la crisi és una realitat està contrastat abastament. I si entrem en els àmbits de l'anàlisi el ventall de punts de vista és tant divers com es vulgui. El fenomen es pot analitzar des de múltiples disciplines i des de diverses ideologies, amb diferents eines i metodologies.
Però si ens atrevim a gratar una mica més i entrem en el terreny de les alternatives, o de les solucions, o de les respostes que cal donar-hi, llavors la cosa assoleix unes cotes de complexitat que ens poden dur al terreny relliscós de la simplificació.
Per tant, no pretenc en aquest breu escrit donar respostes de caire global, ni tinc intenció d'elaborar un anàlisi en profunditat dels factors que han generat la crisi econòmica. Admeto els meus limitats coneixements en economia política i no vull simplificar una qüestió tant complexe fent aportacions de caire ideològic. Els lectors d'aquest blog ja saben quina és la meva afiliació ideològica. En tot cas un altre dia ja exposaré la meva visió particular de l'actual crisi econòmica.
Simplement faré referència a algunes experiències que em semblen interessants . Més enllà de la dimensió mediàtica que ha pres la crisi econòmica, de fet ja fa anys que vivim èpoques de crisi i el sistema econòmic basat en el lliure mercat arrossega problemes que afecten a moltes persones. Per això faig referència a una sèrie d'enllaços on s'assenyalen algunes informacions i experiències que ens poden ajudar a afrontar aquest període de la història incert que ens ha tocat viure.
Experiències locals i properes, eines que ens poden ajudar a superar situacions dures; xarxes de proximitat que fomenten respostes col·lectives en aquests temps d'individualisme. En definitiva, eines per ajudar-nos a sobreviure.
http://www.girona.cat/ccivics/cat/banc_temps_descripcio.php
http://centresostenibilitat.cat/noticies/noticies/article-dopinio-leconomia-del-monocultiu-de-la-construccio-59.html
http://www.cooperativescatalunya.coop/
http://www.coop57.coop/index.php?lang=ca_es
http://www.jornal.cat/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada