dimarts, 9 de novembre de 2010

El poble saharaui no s'ho mereix!

Les notícies inquietants i esfereïdores van arribant a través dels mitjans i a mesura que passen les hores no puc fer res per a reprimir el calfred que recorre amunt i avall la meva espinada. El poble saharaui porta dècades resistint, lluitant, defensant-se...contra l'ocupació imperialista del Regne Al·lauita del Marroc, que es va convertir en la potència emergent de la regió ara fa més de 3 dècades.

El poble saharaui ha demostrat ser un poble valent, democràtic, culte, hospitalari...la  lluita per la independència ha estat exemplar. Però sempre ha topat amb el Marroc i les potències occidentals que recolzen el Marroc. Aquestes potencies, entre les quals hi ha els EUA, França i Espanya, actuen com a mur que impedeix avançar cap a una solució democràtica i dialogada al conflicte que enfronta el Polisario i el Marroc. El Marroc exerceix de potència ocupant i no pensa negociar la integritat territorial del que considera el seu pròpi territori.

La població saharaui està arribant al límit de la seva paciència i aquests dies s'ha decidit fer un pas per a posar fi a la situació insuportable que està vivint la població civil saharaui. La resposta de l'ocupant ha estat brutal, violenta, antidemocràtica i despiatada. La repressió desfermada contra la població saharaui està arribant a cotes de vulneració dels drets humans i és absolutament intolerable.

Cal reclamar a l'estat espanyol que no s'abstingui i que actui per a posar fi a l'agressió marroquina en que milícies de colons i forces policials s'estan acarnissant contra els civils saharauis. La responsabilitat de Regne d'Espanya en tot aquest afer és innegable i cal que Espanya assumeixi les seves responsabilitats.

Mentrestant cal solidaritzar-se amb el poble saharaui i secundar totes les convocatòries i mobilitzacions que es produeixin als Països Catalans. La solidaritat internacionalista és la tendresa dels pobles i el poble català sempre ha estat solidari amb la causa saharaui. Avui, més que mai, cal que l'independentisme català recolzi la lluita dels independentistes saharauis.

Girona, 11 de novembre a 2/4 de 8 a la Plaça del Vi!
Concentració convocada per l'ACAPS

4 comentaris:

Josep ha dit...

Tens raó amb el que dius, però deixa'm que et faça dues observacions:

1) Al Principat de Catalunya hi viuen més de 250.000 marroquins. I pocs centenars de saharauis.

2) Quan es proclame la independència, ens hauran de reconèixer països que ja són independents. I serà més fàcil que ho facen els que tenen conflictes territorials amb Espanya.

És mot trist, és molt dur, però és així: de moment, toca oblidar la causa saharaui ja que ens interessa el suport del marroc (i dels marroquins que viuen ací). Quan ja siguem plenament independents, i la nostra diplomàcia estiga normalitzada, ja serem els més solidaris i pro-saharauis.
Però, ara per ara, no podem jugar aquest partit. No ens convé.

Jordi Navarro Morera ha dit...

Aquesta lògica diplomàtica no la comparteixo. Els catalans no tenim aliats internacionals perquè Espanya ens bloqueja, i així ens va.

El poble saharaui és un poble minoritzat, cert, i demogràficament i políticament tenen poc pes.

Però hi ha una cosa que es diu dignitat, i jo no penso renunciar a la dignitat. He visitat els campaments de Tindouf i la desesperació de tot un poble no m'ha deixat indiferent.

A Catalunya lluitem per la nostra independència, i l'aconseguirem. I serem solidaris amb qui calgui.

Josep ha dit...

La dignitat no la discuteixo. Jo parle de la prioritat.

Jordi Navarro Morera ha dit...

Jo em refermo que dignitat i prioritat poden anar de bracet.