El poble saharaui ha demostrat ser un poble valent, democràtic, culte, hospitalari...la lluita per la independència ha estat exemplar. Però sempre ha topat amb el Marroc i les potències occidentals que recolzen el Marroc. Aquestes potencies, entre les quals hi ha els EUA, França i Espanya, actuen com a mur que impedeix avançar cap a una solució democràtica i dialogada al conflicte que enfronta el Polisario i el Marroc. El Marroc exerceix de potència ocupant i no pensa negociar la integritat territorial del que considera el seu pròpi territori.
La població saharaui està arribant al límit de la seva paciència i aquests dies s'ha decidit fer un pas per a posar fi a la situació insuportable que està vivint la població civil saharaui. La resposta de l'ocupant ha estat brutal, violenta, antidemocràtica i despiatada. La repressió desfermada contra la població saharaui està arribant a cotes de vulneració dels drets humans i és absolutament intolerable.
Cal reclamar a l'estat espanyol que no s'abstingui i que actui per a posar fi a l'agressió marroquina en que milícies de colons i forces policials s'estan acarnissant contra els civils saharauis. La responsabilitat de Regne d'Espanya en tot aquest afer és innegable i cal que Espanya assumeixi les seves responsabilitats.
Mentrestant cal solidaritzar-se amb el poble saharaui i secundar totes les convocatòries i mobilitzacions que es produeixin als Països Catalans. La solidaritat internacionalista és la tendresa dels pobles i el poble català sempre ha estat solidari amb la causa saharaui. Avui, més que mai, cal que l'independentisme català recolzi la lluita dels independentistes saharauis.
Girona, 11 de novembre a 2/4 de 8 a la Plaça del Vi!
Concentració convocada per l'ACAPS
4 comentaris:
Tens raó amb el que dius, però deixa'm que et faça dues observacions:
1) Al Principat de Catalunya hi viuen més de 250.000 marroquins. I pocs centenars de saharauis.
2) Quan es proclame la independència, ens hauran de reconèixer països que ja són independents. I serà més fàcil que ho facen els que tenen conflictes territorials amb Espanya.
És mot trist, és molt dur, però és així: de moment, toca oblidar la causa saharaui ja que ens interessa el suport del marroc (i dels marroquins que viuen ací). Quan ja siguem plenament independents, i la nostra diplomàcia estiga normalitzada, ja serem els més solidaris i pro-saharauis.
Però, ara per ara, no podem jugar aquest partit. No ens convé.
Aquesta lògica diplomàtica no la comparteixo. Els catalans no tenim aliats internacionals perquè Espanya ens bloqueja, i així ens va.
El poble saharaui és un poble minoritzat, cert, i demogràficament i políticament tenen poc pes.
Però hi ha una cosa que es diu dignitat, i jo no penso renunciar a la dignitat. He visitat els campaments de Tindouf i la desesperació de tot un poble no m'ha deixat indiferent.
A Catalunya lluitem per la nostra independència, i l'aconseguirem. I serem solidaris amb qui calgui.
La dignitat no la discuteixo. Jo parle de la prioritat.
Jo em refermo que dignitat i prioritat poden anar de bracet.
Publica un comentari a l'entrada