L'estat espanyol no és un estat democràtic

Tot just acabem de sortir d'unes dates festives i tots i totes ens hem guanyat uns ben merescuts dies de descans. Fins aquí tot correcte i normal, però el 6 de desembre celebrem des de fa 32 anys l'entrada en vigor de la Constitució espanyola de 1978, per dir-ho clar: la mare dels ous! I quins ous!

Jo no celebro aquesta efemèride, més aviat en renego, no estic gens d'acord amb els principis constitucionals que regeixen el conjunt de lleis i disposicions a l'estat espanyol. Però més enllà d'aquesta opinió personal hi ha elements objectius per afirmar sense embuts que Espanya, l'estat espanyol, no és un estat democràtic, ras i curt, la dictadura continua cuejant malgrat no ho sembli.

Més enllà de les turbulències històriques de la mal anomenada "Transició democràtica" i dels punts foscos que la van veure néixer tenim elements preocupants que ens indiquen que la democràcia en aquest estat va coixa. Fa uns mesos un ex-president del govern espanyol afirmava sense embuts les seves connexions amb el terrorisme d'estat contra l'independentisme basc. I no ha passat absolutament res, cap petició judicial, res, el paio campa tant tranquil, l'estat el protegeix.

Aquests darrers dies, arran del conflicte entre AENA i els controladors aèris ( això dóna per 10 articles més!) hem vist com el govern espanyol autoritzava l'ús de la força militar per a solucionar un conflicte civil. En resum, l'exèrcit ha irromput a la societat després de dècades de romandre al marge. Aquest precedent perillós recorda altres temps més perillosos encara. El més greu és que la "normalitat" democràtica de l'estat espanyol no s'ha alterat, tot continua com si res. Jo ho interpreto com un avís del que pot venir, ens estan enviat un missatge molt clar: "Vigileu amb les vagues", "vigileu, independentistes". Val a dir que jo no recolzo el col·lectiu de controladors, però com deia, això dóna per molts articles.

Mentrestant van passant coses hi ha una cadena de televisió d'un grup empresarial que es dedica a foragitar la convivència, a atiar l'odi identitàri i racial i a fer apologia del feixisme i l'espanyolisme genocida. I ho fa amb total impunitat.

Per acabar de reblar el clau, una de les màximes autoritats institucionals de l'estat espanyol, el President del Congrés de Diputats, l'inefable José Bono, ha aprofitat l'aniversari constitucional per tornar a reivindicar la famosa unitat d'Espanya i els mecanismes constitucionals per a garantir aquesta unitat. No em dóna la gana donar la raó a les generacions més grans quan ens diuen que si ens volem independitzar Madrid ens enviarà tancs. No sóc cap heroi però no em fan por. 

I mentrestant a Catalunya ens trobem que el feixisme racista de Plataforma per Catalunya treu 70.000 vots, que el PP local ( el que s'ho passa bé jugant a matar independentistes i immigrants) treu 18 diputats i que els mimats pijos de C'S diuen que els independentistes els volem fer triar entre una mare i un pare. És el mateix arguments que esgrimien els ultraconservadors per oposar-se a una opció jurídica tant sana i necessària com el divorci. Per sort avui dia el divorci és una realitat i no és cap obstacle per a què les persones es reconcïin, refacin la seva vida i es respectin mútuament. Tot arribarà però.

En definitiva, que per més que s'esforcin a remarcar que la Transició Democràtica ha estat modèlica a l'estat espanyol, que per més que diguin que el cap de l'estat ( una altra de bona) és la màxima garantia de les llibertats democràtiques a Espanya, que per més que s'esforcin en recordar que la democràcia està consolidada, hi ha molts elements objectius per dubtar del pedigri democràtic espanyol.