M'he acostumat a desplaçar-me per Girona en bicicleta. M'agrada lliscar amunt i avall pedalant i gaudint de la ciutat. Reconec que quan vaig prendre la decisió d'obligar-me a fer els trajectes urbans en bicicleta em feia força mandra: que si fa fred, que si és perillós... moltes excuses. Però amb el pas del temps he superat dubtes i pors, i des de fa anys ja s'ha convertit en una pràctica habitual per mi.Tot i així he de reconèixer que, de vegades, me'n passen les ganes. Sovint la pressió contra els ciclistes urbans és tan forta, que en sé de més d'un que ha llençat la tovallola i ha acabat optant pel cotxe o altres mitjans. Per exemple, la setmana passada vaig fer un trajecte força accidentat. Va ser un episodi força força indesitjable, que malauradament no és el primer cop (ni l'últim, sospito) que visc.
M'explico. Els dimarts acostumo a fer un trajecte que em porta des del Barri Vell fins al barri de Pla de Palau. Vaig començar el meu itinerari a la zona de la plaça de Sant Pere, vaig fer via fins la plaça Catalunya, vaig enfilar el carrer General Mendoza i em vaig endinsar a la Rutlla. El carrer de la Rutlla ha estat reformat recentment: asfalt nou i voreres amples. Fins aquí perfecte. Però el tema de les bicicletes no està prou ben resolt. El meu calvari es va iniciar tot just al començament del carrer.
Un cotxe s'amorra a la roda del darrera de la meva bicicleta. No té espai per avançar-me: passen 20, 30, 40, 50 metres, i cada cop el tinc més a prop. Es posa nerviós i comença a prémer l'accelerador. Jo miro enrere, i veig que gesticula per indicar-me que m'enfili a la vorera, que és molt ampla. Ho intento, però la cara de desaprovació dels vianants me'n dissuadeix i decideixo continuar com si res. El conductor perd els nervis i comença a fer sonar la botzina del cotxe, treu el cap per la finestra i exclama un rotund "va, collons!". Arribem al semàfor, ens aturem i ens creuem mirades enceses.
Es posa verd i els motors dels cotxes escupen soroll i fum. El conductor, enfurismat, continua enganxat a la meva roda, continuen les accelerades i els cops de clàxon. No puc més, em giro i exclamo un potent "no em toquis els pebrots!". Ja hem travessat Emili Grahit, i la Rutlla continua sent massa estreta com perquè hi passin cotxes i bicicletes alhora. Finalment decideixo aturar-me i pujar a la vorera. Quan passa el conductor em fa la botifarra, i desapareix en l'horitzó del carrer. Vaig acabar el trajecte per la vorera fins al meu destí, esquivant vianants i reduint la velocitat fins a límits màxims.
Entenc que dissenyar models de mobilitat en carrers antics i estrets no és fàcil. Per això cal que a Girona tinguem el debat sobre qüestions com la segregació de carrils, la pacificació del trànsit o la jerarquització viària. L'exemple de la Rutlla, tot i ser un carrer que ha estat recentment reformat, ho demostra. En aquest cas es va decidir apostar per la reducció de la velocitat a canvi de no fer un carril segregat per ciclistes. La realitat, però, és que no s'ha et pedagogia ni s'ha explicat als usuaris de la via com l'han d'utilitzar, i això fa que el sistema no rutlli. És per qüestions com aquestes que és urgent que ens dotem del Pla de Mobilitat, i que impliquem tots els agents de la ciutat en la transició cap a un nou model de mobilitat a Girona.
9 comentaris:
Jordi,
Jo també vaig amb bici per Girona i, ves per on, només al carrer de la Rutlla m'he trobat un conductor intol·lerant com el que descrius. Però, per sort, en el meu cas un vianant em va defensar.
Les actituds van canviant... molt lentament. Salut i bicis!
Doncs resulta que tu t'hauries d'haver quedat al carrer, sense pujar a la vorera, les bicicletes no hi poden circular per la vorera i, si no hi ha carril bici, han de passar per la calçada. El paio aquest del cotxe el que té són molt males maneres i no tenia raó de posar-se així.
Probablement no coneix el codi de circulació que diu que, si no et pot avançar com si fossis un cotxe, s'ha d'aguantar.
Potser jo li hauria agafat la matrícula i hauria posat una queixa o denúncia.
Salut!
M'he trobat en el mateix cas. Però vaig optar per fer senyal de parar, aturar la bici al mig del carrer, posar el pedal i preguntar a l'irat conductor que li passava. L'home no va tenir un infart allà mateix de miracle. Li vaig explicar el codi de circulació, que no podia avançar-me perque no hi havia espai i que jo no podia circular per la vorera. Però només vociferava i em temo que no em va entendre. Vaig continuar pedalant i ell fent acelerades darrera meu...
http://www.publico.es/internacional/363808/brutal-atropello-a-15-ciclistas-en-brasil
Jordi, et passo aquest video, d'un cas a l'engrós del Brasil.
Sembla que ara els carrers amb direcció ùnica seran de màxim 30, i prioritaris per las bicis, efectivament l'actitud d'aquests conductors es denunciable i sancionable.
Anims en bici !!!
Jordi, jo estic amb la Nuri, que t'hauries d'haver quedat a la calçada.
Se que és complicat i a vegades resulta difícil mantenir la integritat amb el que un pensa, però el que no podem fer es donar la raò a aquesta gent, que per sort son casos aïllats, que creuen que son els amos del carrer perque van en cotxe i que els que anem en bicicleta hauriem de desapareixer.
Salut i bicis.
natxo
Ok, veig que principalment esteu d'acord en mantenir-vos a la calçada. Mireu, jo en aquell moment estava col·lapsat i patia per la meva seguretat, fins que vaig decidir no continuar patint i vaig pujar a la vorera.
Sé que és una actitud incívica però és una pràctica que, ho confesso, faig sovint. Acostumo a desplaçar-me en bicicleta amb algun dels meus fills a la cadireta del darrera, i no estic disposat a posar la seva seguretat en perill així que opto per anar per la vorera tot sovint.
Sé que no és la solució però de debò que en alguns trams de la ciutat el trànsit és molt agressiu i, qui s'hi atreveix?
Amb això no vull dir que la situaicó no hagi millorat a Girona, que ho ha fet, les coses com siguin! Però encara queda molta feina i jo crec que el debat sobre triar entre la pacificació i la segregació de carrils no està superat, ni de bon tros.
A vegades anar en bicicleta per Girona és un esport de risc. Per exemple al Passeig d'Olot el carril bici sempre està envait per vianants, els quals tenen espai de sobre per caminar.
Pel que fa al cas que comentes, jo he estat a Heidelberg ( Alemanya ) i he anat amb bici per un carrer semblant al que comentes. Allà la solució és posar una senyal que dóna prioritat als ciclistes. I els conductors la respecten i si han d'anar a poca velocitat durant uns instants, esperen pacientment i no hi ha cap problema.
Salut i visca la bici ¡¡
Ara ja tenim el carril bici al Pont Tarradelles, bona feina!. Però quina opció tenim des de Sant Ponç i Fontajau ( zona prop dels cinemes Oscar ) per anar al centre ? El Pont de la Barca, com bé saps, és un perill ! un dia la Sra Salamanya em va proposar que, a poc a poc, per la passera de la Devesa; no crec que sigui la sol·lució
Ferran: Cert, a moltes ciutats europees la convivència entre cotxes i bicicletes és molt fluïda. A Girona s'ha millorat molt en aquest sentit, i cal reconèixer que al c/ de la Rutlla hi ha questa senyal que esmentes, però jo trobo que la vialitat és excessivament estreta i exposada per a la bicicleta.
Dani: El carril bici que s'ha fet a l'avinguda Tarradelles és una molt bona notícia, perquè connecta amb el carril que voreja les Hortes i travessa Sant Narcís a través del Güell, connectant amb el carril que va a Salt. Per tant, molt bé!.
Ara bé, el que esmentes del Pont de la BArca és un problema molt gros perquè la vialitat a peu i en bicicleta és un perill potencial contínu. Jo travesso cada dia aquest pont, i quan vaig amb els nens pateixo que algun cotxe estès ens envesteixi. S'hi ha de fer alguna cosa.
Publica un comentari a l'entrada