Segons dades del 2009 del mateix Ajuntament de Girona ,el conjunt de gironins i gironines vam generar un total de 43.000 tones de residus, de les quals 27.000 son de material de rebuig. El total que equival a una mitjana de 1,23 kg per dia i persona.
Val a dir que aquestes dades reflecteixen una important reducció respecte a anys anteriors: concretament un 26% menys respecte a l'any 2005, segons dades del mateix Ajuntament de Girona. En aquest sentit cal, doncs, reconèixer l'esforç fet i el camí recorregut per la ciutadania i el departament de medi ambient de l'Ajuntament, comandat pel regidor d'ICV, Enric Pardo. Efectivament, no tinc cap inconvenient en reconèixer públicament que l'àrea de medi ambient de l'Ajuntament de Girona ha sabut adaptar una ordenança de residus força avançada i que això, junt amb l'esforç i participació de la ciutadania, ens ha fet fer grans progressos en les polítiques de reciclatge (deixalleries municipals, deixalleries mòbils, campanyes de prevenció, foment de l'envàs reutilitzable...) i reducció de residus al nostre municipi, convertint-nos en un referent per d'altres ciutats.
Però la realitat evoluciona i, al meu entendre, l'actual política de gestió de residus a Girona necessita un nou impuls i explorar nous camins que ens portin a combatre d'arrel la proliferació irresponsable de residus, amb el consegüent col·lapse d'infraestructures que això genera i sobretot la degradació ambiental i ecològica que se'n deriva.
Per això no comparteixo l'aposta explícita del govern de la ciutat, del Consell Comarcal i del govern de la Generalitat pel macrocomplex de Campdorà, la nova planta de tractament de residus que ha de gestionar els residus de la comarca. Cert és que tenim un greu problema de proliferació incontrolada de residus i de col·lapse tècnic de la incineradora de Campdorà i l'abocador de Solius, però de res ens serveix ubicar grans infraestructures i no combatre l'arrel del problema: un sistema econòmic que no ha sabut integrar l'economia circular i que genera grans volums de residus i envasos.
És aquí on jo crec que rau el nucli de la qüestió, i per això ens cal a Girona (també a d'altres municipis i al conjunt del país) vertebrar una política de residus ambiciosa, que planti cara als productors i distribuïdors irresponsables i que sigui eficaç. Per això ens cal de forma urgent elaborar un Pla Local de Prevenció del Residu que ens encamini a mitjà termini cap a una realitat de residu zero.
I segurament una bona mesura per començar a implantar és uns bon sistema de recollida porta a porta, que ens ajudarà a incrementar el percentatge de residus reciclats i a reduir així el volum de rebuig, i potser a prescindir del nou complex que es vol construir a Campdorà, valorat en 170 milions d'euros i paralitzat per manca de finançament. Aquesta em sembla una proposta raonable que en temps de crisi convindria discutir i debatre.
Val a dir que aquestes dades reflecteixen una important reducció respecte a anys anteriors: concretament un 26% menys respecte a l'any 2005, segons dades del mateix Ajuntament de Girona. En aquest sentit cal, doncs, reconèixer l'esforç fet i el camí recorregut per la ciutadania i el departament de medi ambient de l'Ajuntament, comandat pel regidor d'ICV, Enric Pardo. Efectivament, no tinc cap inconvenient en reconèixer públicament que l'àrea de medi ambient de l'Ajuntament de Girona ha sabut adaptar una ordenança de residus força avançada i que això, junt amb l'esforç i participació de la ciutadania, ens ha fet fer grans progressos en les polítiques de reciclatge (deixalleries municipals, deixalleries mòbils, campanyes de prevenció, foment de l'envàs reutilitzable...) i reducció de residus al nostre municipi, convertint-nos en un referent per d'altres ciutats.
Però la realitat evoluciona i, al meu entendre, l'actual política de gestió de residus a Girona necessita un nou impuls i explorar nous camins que ens portin a combatre d'arrel la proliferació irresponsable de residus, amb el consegüent col·lapse d'infraestructures que això genera i sobretot la degradació ambiental i ecològica que se'n deriva.
Per això no comparteixo l'aposta explícita del govern de la ciutat, del Consell Comarcal i del govern de la Generalitat pel macrocomplex de Campdorà, la nova planta de tractament de residus que ha de gestionar els residus de la comarca. Cert és que tenim un greu problema de proliferació incontrolada de residus i de col·lapse tècnic de la incineradora de Campdorà i l'abocador de Solius, però de res ens serveix ubicar grans infraestructures i no combatre l'arrel del problema: un sistema econòmic que no ha sabut integrar l'economia circular i que genera grans volums de residus i envasos.
És aquí on jo crec que rau el nucli de la qüestió, i per això ens cal a Girona (també a d'altres municipis i al conjunt del país) vertebrar una política de residus ambiciosa, que planti cara als productors i distribuïdors irresponsables i que sigui eficaç. Per això ens cal de forma urgent elaborar un Pla Local de Prevenció del Residu que ens encamini a mitjà termini cap a una realitat de residu zero.
I segurament una bona mesura per començar a implantar és uns bon sistema de recollida porta a porta, que ens ajudarà a incrementar el percentatge de residus reciclats i a reduir així el volum de rebuig, i potser a prescindir del nou complex que es vol construir a Campdorà, valorat en 170 milions d'euros i paralitzat per manca de finançament. Aquesta em sembla una proposta raonable que en temps de crisi convindria discutir i debatre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada